Tècnic/a en cures auxiliars d’infermeria — exercici de 16/10/2022 (torn lliure i promoció interna)
50preguntes
63minuts
1anul·lades
0amb norma canviada
Enunciats i respostes presos dels documents oficials de la Conselleria: qüestionari de l’exercici i plantilla definitiva de correcció. Fitxa oficial completa del procés: seu electrònica de la GVA.
El qüestionari oficial i la plantilla definitiva es van publicar en castellà. Ací els enunciats, les opcions i les explicacions estan traduïts al valencià; el document original, en castellà, és el que enllacem i el que val.
Pregunta 1
Segons la Constitución Española de 1978, el Tribunal Constitucional es compon de:
A14 membres nomenats pel rei.
B12 membres nomenats pel rei.
C14 membres nomenats pel president del Govern.
D12 membres nomenats pel president del Govern.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè la Constitució estableix que el Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei. Les opcions amb 14 membres són incorrectes pel número, i les que atribueixen el nomenament al president del Govern fallen perquè el nomenament formal correspon al Rei.
Font: Constitución Española de 1978, 159 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 2
Segons l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, quin és l’òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l’activitat financera de la Generalitat?
AAl President de la Generalitat.
BA la Sindicatura de Comptes.
CAl conseller d’Economia i Hisenda.
DA la Intervenció Delegada de la Generalitat.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és correcta perquè el control extern econòmic i pressupostari de l’activitat financera de la Generalitat correspon a la Sindicatura de Comptes. Les altres opcions es refereixen a òrgans de direcció política o de control intern, però no a l’òrgan estatutàriament previst per al control extern.
Font: Ley Orgánica 5/1982, Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, 39 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 3
L’òrgan col·legiat que ostenta la potestat executiva i reglamentària, segons la Llei de Govern Valencià, és:
AEl Defensor de Poble.
BLes Corts.
CEl Consell.
DEl President de la Generalitat.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és la correcta perquè la Llei del Consell atribueix al Consell, com a òrgan col·legiat del govern valencià, la potestat executiva i reglamentària. Les Corts exerceixen la potestat legislativa, el President no és l’òrgan col·legiat i el Defensor del Poble ni tan sols és òrgan del govern valencià.
Font: Ley 5/1983, de Gobierno Valenciano (Ley del Consell), 16 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 4
El conjunt de tècniques, tecnologies o procediments, entenent per tals cadascun dels mètodes, activitats i recursos basats en el coneixement i experimentació científica mitjançant els quals es fan efectives les prestacions sanitàries, es denomina:
ACartera de serveis autonòmics del Sistema Nacional de Salut.
BCartera de serveis comuns de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
CCartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.
DCartera de serveis de l’Agència Valenciana de Salut.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és correcta perquè aqueixa definició legal correspon a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Les altres respostes mesclen nivells territorials o òrgans concrets i no reprodueixen la denominació legal que usa la norma estatal.
Font: Real Decreto 1030/2006, cartera de servicios comunes del SNS, 2 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 5
El dret a la protecció de la salut està recollit en:
AL’article 20 de la Llei de salut de la Comunitat Valenciana.
BL’article 43 de la Constitución Española de 1978.
CL’article 55 de la Llei general de sanitat.
DEl títol preliminar de la Constitución Española de 1978.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és correcta perquè el dret a la protecció de la salut està reconegut en l’article 43 de la Constitució. Les altres opcions fallen perquè citen preceptes o ubicacions que no contenen aqueix reconeixement constitucional exprés.
Font: Constitución Española de 1978, 43 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 6
El conjunt de tots els centres, serveis i establiments de la Comunitat Valenciana gestionats sota la responsabilitat de la Generalitat, dirigits a fer efectiu el dret a la salut, que inclou tant l’assistència sanitària com actuacions de salut pública, és:
ALa xarxa sanitària valenciana.
BEl Sistema d’Informació Poblacional.
CEl Sistema Valencià de Salut.
DLa Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és correcta perquè la Llei 10/2014 denomina Sistema Valencià de Salut al conjunt de centres, serveis i establiments de la Comunitat Valenciana gestionats sota la responsabilitat de la Generalitat per a fer efectiu el dret a la salut. Les altres opcions no són la denominació legal exacta o al·ludeixen a estructures diferents, com un sistema d’informació o un departament administratiu.
Font: Ley 10/2014, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana, 4 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 7
Segons estableix l’article 11 de l’EBEP, els procediments de selecció del personal laboral seran públics, regint-se en tot cas pels principis de:
ACeleritat i eficàcia.
BMèrit, capacitat i idoneïtat.
CEficàcia i eficiència.
DIgualtat, mèrit i capacitat.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció correcta és la d) perquè l’article 11 del TREBEP disposa que la selecció del personal laboral ha de ser pública i regir-se, en tot cas, pels principis d’igualtat, mèrit i capacitat. A més afig el de publicitat, però entre les opcions la que reprodueix els principis nuclears exigits és la d). Les altres fallen perquè substitueixen aqueixos principis legals per uns altres que no són la fórmula del precepte.
Font: RDL 5/2015, texto refundido del Estatuto Básico del Empleado Público, 11 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 8
D’acord amb el calendari vacunal de la Comunitat Valenciana, quines vacunes s’administren als 12 mesos d’edat?
APallola, rubèola, parotiditis i meningococ C.
BDiftèria, tètanus, tos ferina i poliomielitis.
CDiftèria i tètanus.
DPallola, rubèola, parotiditis i varicel·la.
Resposta de la plantilla oficial: A. La correcta és l’a) perquè en el calendari vacunal infantil de la Comunitat Valenciana vigent en la data de l’examen als 12 mesos s’administraven la triple vírica, pallola, rubèola i parotiditis, i la vacuna enfront del meningococ C. La b) correspon a altres edats del calendari i la c) és incompleta. La d) falla perquè substitueix meningococ C per varicel·la, que no era la pauta de 12 mesos presa pel tribunal.
Pregunta 9
En la història natural de la malaltia, l’etapa de susceptibilitat o possible contagi correspon al:
APeríode patogènic.
BPeríode prepatogènic.
CPeríode prodròmic.
DPeríode postpatogènic.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció b) és correcta perquè la susceptibilitat o possibilitat de contagi se situa abans que la malaltia es manifeste, en el període prepatogènic. En aqueixa fase interactuen agent, hoste i ambient sense que existisca encara clínica. Les altres opcions es refereixen a fases posteriors del procés, ja amb malaltia iniciada, símptomes inicials o evolució posterior.
Pregunta 10
En quin any l’OMS estableix les bases de l’atenció primària de salut, amb el lema “Salut per a tots l’any 2000”?
AEn 1978, en la Conferència Internacional d’Alma-Ata.
BEn 1995, en la Conferència Internacional d’Alma-Ata.
CEn 1948, en la Conferència Internacional d’Alma-Ata.
DEn 1980, en la Conferència Internacional d’Alma-Ata.
Resposta de la plantilla oficial: A. La correcta és l’a) perquè la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata es va celebrar en 1978 i va fixar les bases de l’atenció primària amb l’objectiu de “Salut per a tots l’any 2000”. Les altres dates no coincideixen amb aqueixa fita històrica. Per això només l’opció a) encaixa amb l’esdeveniment i la seua cronologia.
Pregunta 11
De les següents categories professionals, indique quina d’elles no forma part de l’equip de suport especialitzat de l’EAP (Equip d’Atenció Primària):
AOdontòleg/a.
BFisioterapeuta.
CAnestesista.
DFarmacèutic/a.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció c) és la correcta perquè l’anestesista és un especialista propi de l’àmbit hospitalari i no integra l’equip de suport especialitzat de l’Equip d’Atenció Primària. En canvi, odontòleg, fisioterapeuta i farmacèutic sí que poden formar part d’aqueix suport especialitzat en atenció primària. Per això l’única categoria aliena a aqueix equip és la d’anestesista.
Pregunta 12
Segons la classificació dels residus sanitaris, els recipients de recollida de mostres de pacients no infecciosos pertanyen al grup:
AGrup I.
BGrup II.
CGrup III.
DGrup IV.
Resposta de la plantilla oficial: B. La correcta és la b) perquè els recipients de recollida de mostres de pacients no infecciosos es consideren residus sanitaris no específics, enquadrats en el grup II. No són residus assimilables a urbans del grup I, ni residus sanitaris específics de risc del grup III, ni residus de naturalesa singular del grup IV. La clau és que procedeixen d’activitat sanitària, però sense risc infecciós específic.
Pregunta 13
En finalitzar la cura a una pacient afectada de fasciïtis necrosant, en quin contenidor rebutjarem les gases i compreses utilitzades?
AContenidor del grup I.
BContenidor del grup II.
CContenidor del grup III.
DContenidor del grup IV.
Resposta de la plantilla oficial: C. Les gases i compreses usades en una cura de fasciïtis necrosant es consideren residus sanitaris específics o de risc infecciós, per la qual cosa han d’eliminar-se en el contenidor del grup III. Els grups I i II corresponen a residus assimilables a urbans o sanitaris no específics, i el grup IV es reserva per a residus de tipologia especial que requereixen gestió singular.
Pregunta 14
En una intervenció clínica, quan s’atorgarà el consentiment informat per representació? Assenyale la resposta incorrecta:
AQuan el pacient no siga capaç de prendre decisions.
BQuan existisca risc per a la salut pública.
CQuan el pacient estiga incapacitat legalment.
DQuan el pacient menor d’edat no siga capaç (ni intel·lectual ni emocionalment) de comprendre l’abast de la intervenció.
Resposta de la plantilla oficial: B. La incorrecta és la b), perquè el risc per a la salut pública no és un supòsit de consentiment informat per representació, sinó una situació en la qual poden adoptar-se mesures conforme a l’interés general. Sí que procedeix el consentiment per representació quan el pacient no pot decidir, està incapacitat legalment o el menor no comprén intel·lectual ni emocionalment l’abast de la intervenció.
Font: Ley 41/2002, autonomía del paciente y documentación clínica, 9 ·
Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 15
En relació amb el Sistema de Malalties de Declaració Obligatòria (EDO), indique quin de les següents afirmacions és correcta:
AEn cas de malalties de notificació individualitzada o urgent: han de notificar-se a Salut Pública en el termini de 48 h en què se sospita el cas, pel mitjà més ràpid possible.
BEn cas de malalties de notificació setmanal: ha de comunicar-se el nombre de casos diàriament als serveis de Salut Pública de la comunitat autònoma.
CEn cas de malalties de notificació setmanal: han de notificar-se a Salut Pública el mateix dia en què se sospita el cas, pel mitjà més ràpid possible.
DEn cas de malalties de notificació individualitzada o urgent: han de notificar-se a Salut Pública el mateix dia en què se sospita el cas, pel mitjà més ràpid possible.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció correcta és la d), perquè les malalties de notificació individualitzada o urgent han de comunicar-se el mateix dia en què se sospita el cas i pel mitjà més ràpid possible. Les opcions b) i c) confonen la notificació setmanal amb una comunicació diària o immediata, i l’a) és errònia perquè no cal esperar 48 hores en els supòsits urgents.
Pregunta 16
Quin no és un mètode de valoració d’existències en el magatzem sanitari?
AMètode CIFO.
BMètode FIFO.
CMètode PMP.
DMètode LIFO.
Resposta de la plantilla oficial: A. La correcta és l’a), perquè CIFO no és un mètode clàssic de valoració d’existències en magatzem sanitari. Sí que ho són FIFO, LIFO i PMP, que responen a sistemes habituals d’eixida o valoració d’estoc.
Pregunta 17
En el material de condicionament d’un medicament, què significa el següent símbol ?
AGas medicinal comburent.
BExclòs de l’oferta del Sistema Nacional de Salut.
CDispensació subjecta a prescripció mèdica.
DCaducitat inferior a 5 anys.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció d) és la correcta segons la plantilla: aqueix símbol indica caducitat inferior a 5 anys en el material de condicionament del medicament. Les altres respostes al·ludeixen a altres distintius de medicaments o productes sanitaris diferents d’aqueix símbol concret.
Pregunta 18
La lesió sòlida de la pell que es pot veure o palpar i que mesura d’1 a 2 cm. de diàmetre es denomina:
APàpula.
BMàcula.
CPústula.
DNòdul.
Resposta de la plantilla oficial: D. La lesió sòlida palpable d’1 a 2 cm es denomina nòdul, perquè supera la grandària habitual de la pàpula i té consistència sòlida. La màcula no és sòlida ni palpable, i la pústula conté material purulent, per la qual cosa no encaixen en la definició donada.
Pregunta 19
Quina és una malaltia vírica de la pell?
AImpetigen.
BTinya.
CHerpes simple.
DSarna.
Resposta de la plantilla oficial: C. La correcta és herpes simple perquè és causat per un virus, el virus de l’herpes simple. L’impetigen és una infecció bacteriana, la tinya és una micosi i la sarna és una infestació per àcars, per la qual cosa les altres opcions no són malalties víriques.
Pregunta 20
Quina és la posició corporal adequada del pacient per a realitzar una intubació endotraqueal?
ASims esquerre.
BRoser o Proetz.
CFowler.
DSims dret.
Resposta de la plantilla oficial: B. La posició de Roser o Proetz facilita l’alineació de la via aèria i la hiperextensió del coll per a la intubació endotraqueal. Sims dret i esquerre s’usen per a altres exploracions o cures, i Fowler no és la posició estàndard indicada per a esta tècnica.
Pregunta 21
La posició corporal en la qual el pacient es troba en decúbit supí, amb un pla oblic d’uns 45é, de manera que els peus queden per davall del nivell del cap es denomina:
ATrendelenburg.
BMorestin.
CSims.
DFowler.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és Morestin, que descriu al pacient en decúbit supí sobre un pla oblic amb el cap més alt que els peus. Trendelenburg és la posició inversa, Sims és una posició lateral semiprona i Fowler implica incorporació del tronc, no decúbit supí en pla oblic.
Pregunta 22
Quina puntuació, segons l’escala de Norton, indica un risc molt alt en l’aparició d’úlceres per pressió (UPP)?
A15 punts.
BDe 5 a 11 punts.
CDe 12 a 14 punts.
DMajor de 14 punts.
Resposta de la plantilla oficial: B. La resposta correcta és de 5 a 11 punts, tram que identifica un risc molt alt d’úlceres per pressió en l’escala de Norton. Les puntuacions de 12 a 14 reflecteixen un risc menor, 15 punts no equival a risc molt alt i per damunt de 14 el risc disminueix encara més.
Pregunta 23
En l’aparició d’úlceres per pressió, assenyale quals són factors de risc extrínsecs:
AIncontinència i estat nutricional.
BPressió, fricció, cisallament, humitat i temps.
CMobilitat i nivell de consciència.
DMala perfusió de la pell i la temperatura corporal.
Resposta de la plantilla oficial: B. La correcta és pressió, fricció, cisallament, humitat i temps perquè són factors externs que actuen sobre la pell i afavoreixen la lesió. Les altres opcions mesclen o recullen factors intrínsecs del pacient, com a nutrició, mobilitat, consciència, perfusió o temperatura corporal.
Pregunta 24
Com es denomina l’augment de la freqüència respiratòria per damunt de 20 respiracions per minut?
AApnea.
BEupnea.
CBradipnea.
DTaquipnea.
Resposta de la plantilla oficial: D. La taquipnea és l’augment de la freqüència respiratòria per damunt dels valors normals de l’adult, habitualment més de 20 respiracions per minut. Apnea és absència de respiració, eupnea és respiració normal i bradipnea és una freqüència respiratòria disminuïda.
Pregunta 25
Quins colors utilitzarem per a representar la freqüència respiratòria i la tensió arterial en la gràfica hospitalària?
ANegre per a la freqüència respiratòria i verd per a la tensió arterial.
BBlau per a la freqüència respiratòria i negre per a la tensió arterial.
CBlau per a la freqüència respiratòria i roig per a la tensió arterial.
DRojo per a la freqüència respiratòria i negre per a la tensió arterial.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè, en l’ensenyament clàssic de la gràfica hospitalària, la freqüència respiratòria s’anota en negre i la tensió arterial en verd. Les altres opcions fallen perquè assignen colors diferents a aqueixos paràmetres i no segueixen aqueixa convenció habitual de registre.
Pregunta 26
El cabalímetre és el dispositiu que indica i controla la quantitat d’oxigen expulsat en:
ALitres/hora.
BLitres/segon.
CLitres/minut.
DLitres/24 hores.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és la correcta perquè el cabalímetre d’oxigenoteràpia mesura i regula el flux d’oxigen en litres per minut. Les altres respostes són incorrectes perquè hora, segon o 24 hores no són les unitats habituals d’ajust del flux en pràctica clínica.
Pregunta 27
La màscara tipus Venturi, és un sistema d’administració d’oxigen:
ADe flux intermedi.
BDe baix flux.
CD’alt flux.
DAmb una concentració d’oxigen inferior al 24%.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és la correcta perquè la màscara Venturi és un sistema d’alt flux que permet administrar concentracions d’oxigen bastant precises. Les altres fallen perquè no és de baix ni de flux intermedi, i a més pot administrar concentracions iguals o superiors al 24%, no inferiors de manera definitòria.
Pregunta 28
En la preparació del material necessari per a realitzar un sondatge nasogàstric, quin tipus de lubrificant triarem?
AHidrosoluble.
BLiposoluble amb anestèsic.
CLiposoluble sense anestèsic.
DVaselina.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè per a un sondatge nasogàstric s’utilitza lubrificant hidrosoluble, que facilita la inserció i evita problemes si arriba a contactar amb mucoses o via aèria. Les opcions amb lubrificants liposolubles o vaselina no són les adequades per a este procediment, per major risc d’irritació i aspiració.
Pregunta 29
En la colostomia descendent o sigmoide, la femta eliminada tindran una presentació:
AAquosa.
BSemisòlida.
CLíquida.
DFormades i amb certa consistència.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció D és la correcta perquè en la colostomia descendent o sigmoide el contingut fecal ja ha recorregut gran part del còlon i arriba més deshidratat, per la qual cosa la femta solen ser formades i amb certa consistència. Les altres opcions corresponen més a ostomies situades en trams més proximals, on el contingut és més líquid o semilíquid.
Pregunta 30
Les ostomies digestives d’eliminació, realitzades en l’hemiabdomen esquerre són:
AColostomia descendent i sigmoidostomia.
BIleostomia.
CCecostomia.
DColostomia ascendent i transversa.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè les colostomies descendent i sigmoide es localitzen habitualment en l’hemiabdomen esquerre. Les altres fallen perquè la ileostomia, la cecostomia i les colostomies ascendent i transversa se situen típicament en altres zones, sobretot en el costat dret o regió superior abdominal.
Pregunta 31
En el sistema proposat per Atwater per a realitzar els càlculs dietètics, el valor energètic d’1 gram de proteïnes és de:
A4 kcal.
B9 kcal.
C7 kcal.
D6 kcal.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció a) és la correcta perquè, en el sistema d’Atwater, 1 gram de proteïnes aporta 4 kcal. Les 9 kcal corresponen als greixos i les 7 kcal a l’alcohol; 6 kcal no és el valor estàndard d’este sistema.
Pregunta 32
El metabolisme basal o despesa metabòlica basal és la mínima quantitat d’energia que necessita l’organisme per a mantindre les funcions vitals de l’individu, en una situació de:
AActivitat física lleugera.
BEstat de somni.
CActivitat física pesada.
DEstat de repòs.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció d) és la correcta perquè el metabolisme basal es mesura en condicions de repòs, amb l’organisme en situació de mínima despesa compatible amb les funcions vitals. No equival a activitat física lleugera ni pesada, i encara que el somni redueix la despesa, la definició clàssica del basal es refereix al repòs en condicions controlades.
Pregunta 33
Quin dels següents glúcids és un polisacàrid?
ALa lactosa.
BLa sacarosa.
CLa fructosa.
DLa cel·lulosa.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció d) és la correcta perquè la cel·lulosa és un polisacàrid format per llargues cadenes de glucosa. La lactosa i la sacarosa són disacàrids, i la fructosa és un monosacàrid.
Pregunta 34
La part de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció i els efectes dels fàrmacs sobre l’organisme es denomina:
AFarmacopea.
BFarmacoteràpia.
CFarmacocinètica.
DFarmacodinàmia.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció d) és la correcta perquè la farmacodinàmia estudia com actuen els fàrmacs en l’organisme i quins efectes produeixen. La farmacocinètica analitza absorció, distribució, metabolisme i eliminació; la farmacoteràpia se centra en l’ús terapèutic i la farmacopea és un compendi oficial de medicaments.
Pregunta 35
Entre les següents vies d’administració immediates o directes de fàrmacs, no es troba la via:
ASublingual.
BSubcutània.
CIntravenosa.
DIntraneural.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció a) és la correcta perquè la via sublingual no es classifica com a via immediata o directa d’administració parenteral. Les vies subcutània i intravenosa sí que són vies directes, i la intraneural no forma part de les vies habituals d’administració de fàrmacs en esta classificació, però la plantilla fixa com a correcta la sublingual per ser una via enteral o mucosa i no parenteral.
Pregunta 36
En quines situacions està contraindicada l’aplicació de calor?
AProcessos inflamatoris subaguts.
BProcessos inflamatoris aguts.
CProcessos inflamatoris crònics.
DContractures de la musculatura estriada.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció b) és la correcta perquè la calor està contraindicada en processos inflamatoris aguts, ja que pot augmentar la vasodilatació, l’edema i el dolor. En processos subaguts o crònics i en contractures musculars sol emprar-se precisament pel seu efecte relaxant i analgèsic.
Pregunta 37
La crioteràpia està contraindicada en:
APatologies que cursen amb rigidesa articular.
BLesions osteoarticulars i musculars en fase aguda.
CSobre lesions doloroses o que cursen amb edema agut.
DSobre cremades de grau I.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè el fred augmenta la rigidesa i disminueix l’elasticitat tissular, per la qual cosa no està indicat en processos que cursen amb rigidesa articular. En canvi, en lesions osteomusculars agudes, edema agut i cremades lleus superficials pot emprar-se amb finalitat analgèsica i antiinflamatòria si s’aplica correctament. Les altres opcions descriuen situacions on la crioteràpia sol tindre utilitat, no contraindicació.
Pregunta 38
Quin dels següents és un drenatge simple o passiu?
ATejadillo
BSaratoga.
CRedón,
DAbramson.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és correcta perquè el drenatge en tejadillo actua per capil·laritat o gravetat i es considera simple o passiu. Redón, Saratoga i Abramson són drenatges amb aspiració o sistemes de succió, per la qual cosa no encaixen en la categoria de passius. Per això les altres respostes fallen en identificar drenatges actius com si foren simples.
Pregunta 39
La sutura dels teixits exposats durant l’acte quirúrgic es realitza amb material de:
ADièresi.
BSíntesi.
CAprehensió.
DHemostàsia.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè el material de síntesi és el destinat a unir i suturar els teixits durant el tancament quirúrgic. El material de dièresi serveix per a tallar o separar, el d’aprehensió per a subjectar teixits i el d’hemostàsia per a controlar el sagnat. Les altres opcions corresponen a funcions instrumentals diferents de la sutura.
Pregunta 40
Indique els signes o símptomes característics de les lesions de segon grau en les congelacions locals.
AInicialment produeixen pal·lidesa i fredor de la pell.
BSón molt doloroses.
CSón indolores.
DComença l’aparició d’escares.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és correcta perquè en les congelacions locals de segon grau apareix dolor intens, juntament amb afectació més profunda i sovint butllofes. La pal·lidesa i fredor inicials són signes generals més propis del començament del procés, no els característics diferencials del segon grau. La indolència i l’aparició d’escares corresponen a graus més avançats.
Pregunta 41
En una síncope, els primers passos en el protocol d’actuació són:
ACol·locar a la víctima en posició decúbit lateral dret, amb el cap decantat.
BCol·locar a la víctima en posició antixoc, amb el cap decantat.
CCol·locar a la víctima en posició decúbit pron, amb el cap decantat.
DCol·locar a la víctima en posició decúbit lateral esquerre, amb el cap decantat.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè davant una síncope es col·loca a la persona en decúbit supí amb elevació de les cames, posició antixoc, per a afavorir el retorn venós i la perfusió cerebral. El cap pot decantar-se per a previndre aspiració si hi haguera vòmit. Les altres postures no són les d’elecció inicial per a recuperar el flux sanguini cerebral en un desmai.
Pregunta 42
Indique l’ordre de col·locació de les peces de barrera o aïllament en un procediment no quirúrgic:
ACalces, màscara, capell, ulleres, bata i guants.
BCapell, màscara, ulleres, bata, guants i calces.
CCalces, capell, màscara, ulleres, bata i guants.
DCalces, capell, ulleres, màscara, bata i guants.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és la correcta segons la seqüència habitual de col·locació de barreres en procediments no quirúrgics: calces, capell, màscara, ulleres, bata i guants, deixant els guants per al final. Les altres alteren aqueix ordre, especialment en intercanviar capell i màscara o situar les ulleres abans d’assegurar la protecció bàsica de cap i via respiratòria. Aqueix ordre busca reduir contaminació i facilitar una col·locació segura.
Pregunta 43 · ANUL·LADA PEL TRIBUNAL
En la presentació i classificació de les malalties transmissibles segons la seua freqüència d’aparició, quina és la presentació endemoepidèmica?
ALa malaltia es presenta de manera contínua en una zona geogràfica determinada.
BÉs aquella en què la malaltia apareix de manera ocasional.
CQuan l’augment de la incidència de la malaltia és superior a l’esperat en el context d’una epidèmia.
DQuan l’epidèmia supera les fronteres d’un país, afectant part o a tothom.
Pregunta anul·lada. El tribunal la va anul·lar en la plantilla definitiva de correcció, així que no va puntuar a ningú.
Pregunta 44
Les causes desencadenants d’un xoc anafilàctic són:
AInfeccions bacterianes.
BInfeccions víriques.
CReaccions al·lèrgiques.
DInfeccions fúngiques.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció c) és correcta perquè el xoc anafilàctic és una reacció al·lèrgica sistèmica greu, d’inici ràpid i potencialment mortal. Les infeccions bacterianes, víriques o fúngiques poden causar altres tipus de xoc, com el sèptic, però no defineixen el mecanisme anafilàctic.
Pregunta 45
En la resistència enfront de l’agent infecciós, a què s’atribueix la resistència inespecífica?
AA la quimioprofilaxi.
BA l’alimentació, la pràctica d’esport i els bons hàbits de salut.
CA la vacunació.
DAls sèrums i immunoglobulines.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció b) és la correcta perquè la resistència inespecífica depén de l’estat general de l’organisme i de factors com a nutrició adequada, exercici i hàbits saludables, que reforcen les defenses naturals. La vacunació, els sèrums i immunoglobulines i la quimioprofilaxi són mesures específiques o dirigides enfront d’agents concrets, no resistència inespecífica.
Pregunta 46
En la presa de mostres d’orina en xiquets i lactants, la bossa col·lectora es canviarà:
ACada 60 minuts si no s’ha produït la micció.
BCada 90 minuts si no s’ha produït la micció.
CCada 30 minuts si no s’ha produït la micció.
DCada 15 minuts si no s’ha produït la micció.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció c) és la correcta perquè en lactants i xiquets la bossa col·lectora d’orina ha de renovar-se amb freqüència per a reduir contaminació i irritació cutània, fixant-se habitualment el canvi cada 30 minuts si no hi ha micció. Els intervals de 60 o 90 minuts són excessius i 15 minuts no és el criteri habitual de referència.
Pregunta 47
Amb la presa de mostres de femta per a realitzar un estudi de la digestió, què es vol detectar?
ALa presència de sang digerida.
BLa presència de greixos, proteïnes i hidrats de carboni.
CLa presència de bacteris i virus.
DLa presència de paràsits.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció b) és correcta perquè l’estudi de la digestió en femta busca valorar maldigestió o malabsorció detectant restes de greixos, proteïnes i hidrats de carboni. Les altres opcions corresponen a estudis diferents: sang oculta o digerida, coprocultiu per a microorganismes i examen parasitològic.
Pregunta 48
Per a l’obtenció d’LCR (líquid cefalorraquidi) es poden realitzar les següents puncions. Assenyale la resposta incorrecta:
APunció cisternal, entre la primera i la segona vèrtebra cervical.
BPunció lumbar, entre les vèrtebres L3-L4 o L4-L5.
CPunció esternal, en el mànec o tercer espai intercostal.
DPunció ventricular, dins dels ventricles cerebrals.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció c) és la incorrecta i per això és la vàlida en una pregunta d’assenyalament negatiu: la punció esternal en el manubri o tercer espai intercostal s’utilitza per a medul·l’òssia, no per a obtindre líquid cefalorraquidi. Les puncions lumbar, cisternal i ventricular sí que són vies d’accés al LCR, encara que amb indicacions i riscos diferents.
Pregunta 49
L’edat funcional d’una persona és:
ALa que representa la capacitat d’una persona, en relació amb uns altres de la seua edat (cronològica), per a exercir-se en la societat.
BLa que ve donada pels canvis físics i fisiobiològics que experimenta l’individu.
CLa que fa referència a la capacitat d’adaptació a l’entorn i a les conductes de l’individu, considerant els canvis cognitius, afectius i de personalitat.
DLa que fa referència a la conducta social de l’individu, en relació amb la capacitat laboral i de relacions socials.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè l’edat funcional valora el grau de capacitat real de la persona per a desembolicar-se respecte de l’esperable per a la seua edat cronològica. La B descriu més aviat canvis biològics o fisiològics, la C se centra en adaptació i esfera psíquica o conductual, i la D al·ludeix només a la dimensió social i laboral, no al concepte global de funcionalitat.
Pregunta 50
Quines complicacions endocrí-metabòliques derivades de la immobilitat té la persona anciana?
AAtròfia i feblesa muscular.
BElevació de la PTH (parathormona)
CAlteració de la deglució/reflux.
DAnorèxia/malnutrició.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè la immobilitat afavoreix la desmineralització òssia i altera el metabolisme calci-fòsfor, la qual cosa es relaciona amb canvis endocrí-metabòlics com l’elevació de la PTH. L’A correspon al sistema musculoesquelètic, la C a l’aparell digestiu i la D a alteracions nutricionals, però no identifiquen de manera específica una complicació endocrí-metabòlica.
Contingut original elaborat amb ajuda d’intel·ligència artificial, amb la font oficial enllaçada en cada pregunta. Si detectes un error, reporta’l i es revisa en 24 hores.