OpositaSanitat Diagnòstic gratisDiagnòstic

Infermer/a: exercici de 27/11/2022 (torn lliure i promoció interna modalitats a i b)

Actualitzat el

70preguntes
88minuts
2anul·lades
0amb norma canviada
Enunciats i respostes preses dels documents oficials de la Conselleria: qüestionari de l’exercici i plantilla definitiva de correcció. Fitxa oficial completa del procés: seu electrònica de la GVA.
El qüestionari oficial i la plantilla definitiva es van publicar en castellà. Ací els enunciats, les opcions i les explicacions estan traduïts al valencià; el document original, en castellà, és el que enllacem i el que val.
Pregunta 1
Quin títol de la nostra Constitució regula el Poder Judicial?
AEl Títol VI.
BEl Títol VII.
CEl títol VIII.
DEl títol IX.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció correcta és l’a) perquè la Constitució Espanyola dedica el Títol VI al Poder Judicial. Les altres fallen perquè el Títol VII regula Economia i Hisenda, el VIII l’organització territorial de l’Estat i el IX el Tribunal Constitucional.
Font: Constitución Española de 1978, Título VI · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 2
Tenint en compte el Reglament de les Corts Valencianes, quina de les afirmacions següents és correcta?:
ADe conformitat amb l’article sisé de l’Estatut d’Autonomia, l’idioma oficial de les Corts és l’idioma valencià solament.
BEls diputats i les diputades podran fer ús de l’idioma valencià solament.
CLes publicacions oficials de les Corts seran en valencià exclusivament.
DLes Corts garantiran l’ús del llenguatge de signes propi de les persones sordes.
Resposta de la plantilla oficial: D. La correcta és la d) perquè el Reglament de les Corts garantix l’ús del llenguatge de signes per les persones sordes. Les altres són errònies perquè en les Corts no és oficial només el valencià, els diputats no estan limitats al valencià solament i les publicacions oficials no es fan exclusivament en valencià.
Pregunta 3
En les taules dinàmiques en Excel:
AS’hi poden aplicar filtres.
BNo s’hi poden aplicar filtres.
CNo se’n pot modificar el contingut.
DNo se’n pot canviar el nom. 2/25
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció a) és correcta perquè les taules dinàmiques permeten aplicar filtres a camps, a etiquetes i a valors per a analitzar la informació. Les altres són falses perquè sí que admeten filtratge, la seua disposició i configuració es poden modificar i també se’n pot canviar el nom.
Pregunta 4
Conforme a l’«Article 7.1. Consentiment dels menors d’edat» del Reglament General de Protecció de Dades, el tractament de les dades personals d’un menor d’edat únicament es podrà fonamentar en el seu consentiment quan siga major de:
A12 anys.
B13 anys.
C14 anys.
D16 anys.
Resposta de la plantilla oficial: C. La correcta és la c) perquè a Espanya el tractament de dades de menors basat únicament en el seu consentiment només és vàlid quan el menor és major de 14 anys. Les altres edats no són les fixades per la normativa espanyola aplicable, que rebaixa el llindar general del RGPD mitjançant la llei orgànica interna.
Font: Ley Orgánica 3/2018, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales, 7.1 · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 5
Segons l’art. 10 de la LPRL, s’establixen les actuacions que correspondran a les Administracions Públiques en matèria sanitària. De les respostes següents assenyale la incorrecta:
AL’establiment de mitjans adequats per a l’avaluació i el control de les actuacions de caràcter sanitari que es facen en les empreses pels serveis de prevenció actuants.
BLa implantació de sistemes d’informació adequats que permeten l’elaboració, junt amb les autoritats laborals competents, de mapes de riscos laborals.
CLa realització d’estudis epidemiològics per a la identificació i la prevenció de les patologies que puguen afectar la salut dels treballadors i de les treballadores, així com fer possible un ràpid intercanvi d’informació.
DElaborar els informes sol·licitats pels Jutjats socials en les demandes deduïdes davant d’estos en els procediments d’accidents de treball i de malalties professionals. 3/25
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció incorrecta és la d), i per això és la que calia marcar, perquè l’article 10 de la LPRL no atribuïx a les Administracions Públiques sanitàries la funció d’elaborar informes per als Jutjats socials en eixos procediments. Sí que arreplega, en canvi, actuacions com ara avaluar i controlar l’activitat sanitària dels serveis de prevenció, implantar sistemes d’informació i fer estudis epidemiològics.
Font: Ley 31/1995, de prevención de riesgos laborales, 10 · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 6
S’inclouran en la cartera de serveis comuns aquelles tècniques, tecnologies o procediments:
ALa contribució eficaç dels quals a la prevenció, al diagnòstic, al tractament, a la rehabilitació o a la curació de les malalties, a la conservació o a la millora de l’esperança de vida, a l’autonomia i a l’eliminació o disminució del dolor i del patiment no estiga prou provada.
BQue es troben en fase d’investigació clínica, llevat dels autoritzats per a ús compassiu.
CQue no guarden relació amb malaltia, accident o malformació congènita.
DCap de les anteriors és correcta.
Resposta de la plantilla oficial: D. La correcta és la d) perquè les tres opcions anteriors descriuen supòsits d’exclusió, no d’inclusió, en la cartera de serveis comuns. No s’hi inclouen tècniques sense eficàcia prou provada, en fase d’investigació clínica llevat de l’ús compassiu, ni les que no guarden relació amb malaltia, accident o malformació congènita.
Font: Ley 16/2003, cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud, 20 · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 7
En un Departament de Salut, l’òrgan encarregat de la direcció i la gestió dels recursos del departament, tant d’atenció primària com d’assistència especialitzada, sociosanitària i de salut pública, així com de l’execució de les directrius establides pel consell de direcció i de la gestió integrada dels recursos del departament, correspon a:
ALa Direcció Mèdica del Departament.
BLa Direcció de Gestió del Departament.
CLa Gerència del Departament.
DLa Comissió de Qualitat del Departament.
Resposta de la plantilla oficial: C. La correcta és la Gerència del Departament, perquè és l’òrgan a qui correspon la direcció i la gestió global dels recursos del departament i l’execució de les directrius del consell de direcció. Les direccions mèdica i de gestió tenen funcions sectorials o de suport, i la comissió de qualitat no assumix la direcció integral del departament.
Pregunta 8
El període de prova del personal estatutari temporal, en cas que tinguera formació universitària, no podrà ser superior, en temps de treball efectiu, a:
ATres mesos.
BDos mesos.
CQuatre mesos.
DUn mes. 4/25
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció correcta és tres mesos per al personal estatutari temporal amb formació universitària, computat en temps de treball efectiu. Les altres opcions no coincidixen amb el límit legal fixat per a eixe grup; els terminis inferiors corresponen a altres supòsits o són incorrectes.
Font: Ley 55/2003, Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud, 33 · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 9
En tot cas, l’execució de l’Oferta d’Ocupació Pública s’haurà de desplegar dins del termini de:
ACinc anys.
BTres anys.
CDos anys.
DUn any.
Resposta de la plantilla oficial: B. La correcta és tres anys, que és el termini màxim legal per a executar l’oferta d’ocupació pública. Les opcions d’un, dos o cinc anys no s’ajusten al límit temporal establit per la normativa bàsica d’ocupació pública.
Font: RDL 5/2015, texto refundido del Estatuto Básico del Empleado Público, 70 · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 10 · ANUL·LADA PEL TRIBUNAL
Quant de temps màxim pot estar un treballador en una situació de suspensió de funcions per sanció disciplinària?:
A2 anys.
B5 anys.
C6 anys.
D1 any.
Pregunta anul·lada. El tribunal la va anul·lar en la plantilla definitiva de correcció, així que no va puntuar ningú.
Pregunta 11
Els diferents tipus d’anèmia es poden classificar en funció de la morfologia eritrocitària o de l’etiologia. En funció de la morfologia, vosté sap que una anèmia microcítica hipocròmica es caracteritza per:
AEritròcits de grandària i color normals, amb Volum Corpuscular Mitjà (VCM) de 80-10 fl i Hemoglobina Corpuscular Mitjana (HCM) de 27-34 pg.
BEritròcits de grandària xicoteta i color pàl·lid, amb Volum Corpuscular Mitjà (VCM) menor de 80 fl i Hemoglobina Corpuscular Mitjana (HCM) menor de 27 pg.
CEritròcits de grandària xicoteta i color pàl·lid, amb Volum Corpuscular Mitjà (VCM) major de 80 fl i Hemoglobina Corpuscular Mitjana (HCM) major de 27 pg.
DEritròcits de grandària gran i color pàl·lid, amb Volum Corpuscular Mitjà (VCM) major de 100 fl i Hemoglobina Corpuscular Mitjana (HCM) major de 34 pg. 5/25
Resposta de la plantilla oficial: B. La microcitosi i la hipocromia es definixen per hematies xicotets i pàl·lids, amb VCM menor de 80 fl i HCM menor de 27 pg. Les altres respostes descriuen hematies normals, paràmetres incompatibles amb la microcitosi, o fins i tot macrocitosi.
Pregunta 12
Si vosté té la sospita que un medicament ha causat una reacció adversa, sap que s’ha de notificar al Sistema Espanyol de Farmacovigilància de medicaments d’ús humà (SEFV-H). Respecte a la notificació, indique l’opció INCORRECTA.
AS’han de notificar totes les sospites de RAM en xiquets, amb independència de si el medicament està aprovat per a ús en la població pediàtrica.
BHa de notificar les RAM a medicaments i vacunes subjectes a seguiment addicional (triangle negre).
CS’han de notificar les sospites de reaccions adverses greus identificades amb qualsevol medicament, encara que la reacció siga ben coneguda.
DLa notificació de RAM només la fan els professionals sanitaris (els metges/esses, farmacèutics/ques, infermers/es, odontòlegs/òlogues, podòlegs/òlogues i altres professionals sanitaris, segons la Ley 44/2003, de ordenación de las profesiones sanitarias).
Resposta de la plantilla oficial: D. La incorrecta és la d), perquè la notificació de sospites de reaccions adverses no la fan només els professionals sanitaris; també la poden fer els mateixos pacients o els seus representants pels canals habilitats. Les altres opcions arrepleguen supòsits que precisament s’han de notificar, com ara RAM greus, en xiquets o amb medicaments en seguiment addicional.
Pregunta 13
J. Siles classifica les fases de la Història de la Infermeria en:
AFases tribal domèstica, religiosoinstitucional, preprofessional i professional.
BFases domèstica, vocacional i professional.
CFases socioprofessional, teoricofilosòfica i pràctica.
DFases vocacional, tècnica, pràctica i universitària.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè la periodització de José Siles situa la Història de la Infermeria en quatre fases: tribal domèstica, religiosoinstitucional, preprofessional i professional. Les altres opcions arrepleguen classificacions simplificades o denominacions doctrinals diferents, però no la formulació atribuïda a Siles en la bibliografia d’infermeria.
Pregunta 14
Entre el conjunt de dades de l’informe de cures d’infermeria NO s’inclou, segons el Real Decreto 1093/2010, de 3 de septiembre, por el que se aprueba el conjunto mínimo de datos de los informes clínicos en el Sistema Nacional de Salud:
ADiagnòstics Infermers resolts (Literal NANDA + Codi NANDA).
BDiagnòstics Infermers actius (Literal NANDA + Codi NANDA).
CModel de referència utilitzat.
DPatologies actuals (codi CIE). 6/25
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció D és la correcta perquè en l’informe de cures d’infermeria del Real Decreto 1093/2010 figuren elements propis del pla i del resultat de cures, com ara els diagnòstics infermers actius i resolts i el model de referència utilitzat. Les patologies actuals codificades amb CIE pertanyen a l’àmbit de l’informe clínic mèdic o d’altres documents clínics, no al conjunt específic de l’informe de cures d’infermeria.
Pregunta 15
Acudix a la seua consulta Raquel Pascual i li indica que ha donat positiu en el test de gestació. Si vosté sap que la data de l’última regla ha sigut el 6 de febrer, seguint la regla de Naegele, quina serà la data probable de part?
A28 d’octubre.
B1 de novembre.
C13 de novembre.
D30 de novembre.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és la correcta aplicant la regla de Naegele: a la data de l’última regla, 6 de febrer, se sumen 7 dies i es resten 3 mesos, cosa que dona 13 de novembre. Les altres dates no resulten d’eixa regla obstètrica estàndard per a calcular la data probable de part.
Pregunta 16
Es disposa a fer un sondatge vesical amb una sonda Foley a Emilio José. Vosté sap que les mesures de les sondes es fan segons el seu diàmetre i s’expressen en Charrière (Ch), i que la mesura s’indica amb un color en el connector de la part proximal; a un diàmetre Ch18 li correspon el color:
ATaronja.
BRoig.
CGroc.
DMorat.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè en el codi de colors habitual de les sondes i els catèters calibrats en Charrière, el calibre Ch 18 s’identifica amb el color roig. Taronja, groc i morat corresponen a altres calibres, per això no són la resposta vàlida.
Pregunta 17
Es disposa a fer el muntatge d’una taula quirúrgica i vosté sap que es considera material de prehensió (pressió) contínua:
APinces de Von Ott.
BPinces de Brown Finochietto.
CPinces d’Adson.
DPinces de Foerster.
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció D és la correcta perquè la pinça de Foerster és una pinça de prehensió contínua, dissenyada per a subjectar gases, compreses o teixit mitjançant tancament amb cremallera. L’Adson és de prehensió elàstica o discontínua, i les Von Ott i Brown Finochietto s’enquadren en altres usos instrumentals, no com a prehensió contínua en este context.
Pregunta 18
Entre els agents intravenosos en l’anestèsia es troben els relaxants musculars despolaritzants. Indique quin dels següents es considera un relaxant muscular despolaritzant:
ACisatracuri.
BRocuroni.
CSuccinilcolina.
DSugammadex. 7/25
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és la correcta perquè la succinilcolina és el relaxant muscular despolaritzant clàssic d’ús anestèsic. Cisatracuri i rocuroni són bloquejants neuromusculars no despolaritzants, i el sugammadex no és un relaxant sinó un agent reversor de determinats bloquejants neuromusculars.
Pregunta 19
A fi de valorar la dificultat d’intubació es pot fer la visió de la glotis durant la laringoscòpia directa (com a resultat d’alinear els eixos oral, faringi i laringi). Este test es coneix com a:
AClassificació de Mallampati.
BTest de Cormack-Lehane.
CDistància mentó-tiroïdea.
DEscala Patil Alfreti.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és Cormack-Lehane perquè classifica la visió glòtica obtinguda durant la laringoscòpia directa i, per tant, valora la dificultat d’intubació a partir del que es veu en alinear els eixos. Mallampati avalua la visibilitat orofaríngia amb la boca oberta abans de la laringoscòpia. La distància mentó-tiroïdea i l’escala de Patil són predictors preoperatoris de via aèria difícil, però no descriuen la visió de la glotis durant la laringoscòpia.
Pregunta 20
Es troba atenent en l’UCI Miguel, un pacient amb un TCE greu. Quins signes li farien sospitar de la presència d’una tríada de Cushing?
AHipotensió, taquicàrdia i bradipnea.
BHipotensió, bradicàrdia i respiració irregular.
CHipertensió, bradicàrdia i respiració irregular.
DHipertensió, taquicàrdia i respiració irregular.
Resposta de la plantilla oficial: C. La tríada de Cushing clàssica associa hipertensió arterial, bradicàrdia i respiració irregular, signes suggestius d’hipertensió intracranial avançada. Per això l’opció c és la correcta. Les altres fallen perquè inclouen hipotensió o taquicàrdia, que no formen part de la tríada típica.
Pregunta 21
Vosté es troba en la Unitat de Recuperació Postanestèsica i en la seua unitat s’utilitza l’escala d’Aldrete modificada per a valorar els pacients i determinar-ne el trasllat a la unitat de cirurgia ambulatòria, on comença la recuperació intermèdia. Vosté sap que és correcte:
AEl moviment voluntari de com a mínim una extremitat superior i cap d’inferior es puntuarà amb 2 punts.
BEn valorar la respiració, si el pacient és capaç de respirar profundament i tossir es puntuarà amb 1 punt.
CRespecte al nivell de consciència, si respon en ser cridat, es puntuarà amb dos punts.
DUna puntuació ≥ 9 indica que el pacient es troba en condicions d’abandonar la unitat de cures postanestèsiques. 8/25
Resposta de la plantilla oficial: D. L’opció correcta és la d perquè en l’escala d’Aldrete modificada una puntuació de 9 o més se sol considerar suficient per a l’alta de la unitat de recuperació postanestèsica. Les altres opcions no s’ajusten a la puntuació estàndard: moure només una extremitat no puntua 2, respirar profundament i tossir puntua 2 i respondre en ser cridat no puntua 2 sinó 1. Per això només la d reflectix correctament l’ús de l’escala.
Pregunta 22
Entre les indicacions del Sulfat de Magnesi, NO es troba:
ATorsade de Pointes.
BBloqueig AV complet.
CEclàmpsia.
DNutrició Parenteral.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és la b perquè el sulfat de magnesi no és una indicació del bloqueig AV complet i, de fet, pot empitjorar els trastorns de la conducció. Sí que s’utilitza en torsade de pointes, en eclàmpsia i com a aportació electrolítica en nutrició parenteral. Per això les opcions a, c i d sí que encaixen com a indicacions o usos clínics habituals.
Pregunta 23
Vosté es troba en l’UCI atenent la pacient María González, que porta un sistema d’hemofiltració contínua amb citrat. Respecte a este sistema, vosté sap que:
AEn la teràpia amb citrat es poden invertir les llums del catèter en cas de coagulació.
BEstà indicat en insuficiència hepàtica aguda greu.
CÉs una anticoagulació regional perquè el citrat s’infon a l’entrada del circuit, actua sobre el filtre i el seu efecte es neutralitza abans d’aplegar a la sang del pacient, per la qual cosa s’evita l’anticoagulació sistèmica.
DEl citrat actua activant el calci iònic.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció c és correcta perquè l’anticoagulació amb citrat és regional: s’administra a l’inici del circuit, quela el calci i impedix la coagulació en el filtre, i el seu efecte es reverteix abans que la sang torne al pacient mitjançant aportació de calci, i minimitza així l’anticoagulació sistèmica. L’a no descriu una pràctica correcta com a regla general, la b és falsa perquè la insuficiència hepàtica greu dificulta el metabolisme del citrat i la d és incorrecta perquè el citrat no activa el calci iònic, sinó que el quela.
Pregunta 24
Segons les etapes del desenvolupament psicosocial d’Erikson (1963), quin és el quart estadi psicosocial?
AResposta Confiança vs Desconfiança.
BAutonomia vs vergonya i dubte.
CLaboriositat vs Inferioritat.
DIniciativa vs Culpa.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció correcta és la c perquè en la teoria d’Erikson el quart estadi psicosocial és laboriositat davant d’inferioritat, propi de l’edat escolar. El primer és confiança davant de desconfiança, el segon autonomia davant de vergonya i dubte i el tercer iniciativa davant de culpa. Per això les opcions a, b i d corresponen a estadis anteriors.
Pregunta 25
Un dels mètodes de valoració d’agudesa visual en els xiquets i les xiquetes és el conegut com a panell de:
ADenver.
BSnellen.
CRorschach.
DNugent. 9/25
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és Snellen, perquè el panell o cartilla de Snellen és el mètode clàssic per a valorar l’agudesa visual, també utilitzable en població infantil segons l’edat i la col·laboració. Denver és un test de desenvolupament psicomotor, Rorschach és una prova projectiva de personalitat i Nugent s’associa a la valoració microbiològica de vaginosi bacteriana, no a l’agudesa visual.
Pregunta 26
De les escales de valoració del dolor següents, quina no està recomanada per a població neonatal a terme i/o prematurs?
ACRIES.
BPIPP.
CNIPSS.
DWONG BAKER.
Resposta de la plantilla oficial: D. La correcta és WONG BAKER, perquè esta escala de cares s’usa en xiquets amb capacitat de comunicar el seu dolor, no en nounats a terme o prematurs. CRIES, PIPP i NIPSS sí que estan dissenyades o recomanades per a la valoració del dolor neonatal mitjançant indicadors fisiològics i conductuals.
Pregunta 27
Sobre els tipus de maltractament infantil segons Sanmartín (2008), és CORRECTE:
AMaltractament físic: qualsevol acció per la qual es priva un xiquet de la supervisió o de l’atenció essencial per al seu desenvolupament.
BAbús sexual: qualsevol acció que tendisca a causar lesions físiques a un xiquet (les cause o no).
CMaltractament institucional: és el fet per entitats, públiques o no, a les quals es pressuposa la cura i l’atenció del menor.
DMaltractament ontogènic: qualsevol acció o omissió que provoque danys emocionals o psicològics al menor.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció correcta és la C, perquè el maltractament institucional es referix al produït per institucions o entitats, públiques o privades, que tenen encomanada la protecció, l’atenció o la cura del menor. L’a) descriu negligència o abandó, no maltractament físic; la b) definix el maltractament físic, no l’abús sexual; i la d) es correspon amb el maltractament emocional o psicològic, no amb el maltractament ontogènic.
Pregunta 28
Acudix a la consulta d’urgències un pacient de 18 anys que referix dolor periumbilical sord, junt amb nàusees i vòmits. El dolor és persistent i continu, i es localitza en el punt mitjà entre el melic i la cresta ilíaca dreta; vosté sap que eixe punt rep el nom de:
APunt de Chandeleir.
BPunt de McBurney.
CPunt de Cruveilhier.
DPunt de Mannkopf. 10/25
Resposta de la plantilla oficial: B. La correcta és el punt de McBurney, localitzat en la línia entre el melic i l’espina ilíaca anterosuperior dreta, en relació clínica clàssica amb l’apendicitis aguda. Els altres epònims no identifiquen eixe punt anatòmic de dolor apendicular.
Pregunta 29
Ana és una pacient de 5 anys i 21 kg que està ingressada en el llit 405. A causa d’una infecció li han pautat 250 mg de Vancomicina cada 6h. Si la concentració màxima de vancomicina per a l’administració intravenosa és de 5 mg/ml, en quin volum mínim de sèrum fisiològic diluiria la dosi que li han pautat a Ana?
A25 ml.
B50 ml.
C75 ml.
D100 ml.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és 50 ml, perquè si la dosi és de 250 mg i la concentració màxima permesa és de 5 mg/ml, el volum mínim s’obté dividint 250 entre 5, cosa que dona 50 ml. Les altres opcions donarien concentracions superiors o inferiors al límit sense ser el volum mínim demanat.
Pregunta 30
Vosté es troba en la unitat de Reanimació. El seu pacient té inserida una via venosa central de tres llums en què porta fluïdoteràpia i nutrició parenteral. Se li pauta l’administració d’una perfusió de Noradrenalina, per la qual cosa vosté sap que s’ha d’administrar per:
ALlum distal.
BLlum medial.
CLlum proximal.
DInstaurarà una via perifèrica per a administrar la noradrenalina. 11/25
Resposta de la plantilla oficial: C. La correcta és la llum proximal, perquè en un catèter venós central de tres llums se sol reservar per a perfusions de fàrmacs vasoactius com la noradrenalina, i facilita el control, la compatibilitat i una menor manipulació de les altres infusions. La distal s’usa habitualment per a mesurar la PVC o per a grans volums i la medial, amb freqüència, per a nutrició parenteral o medicació segons el protocol; la via perifèrica no és l’opció indicada quan ja hi ha un accés central que funciona per a este ús.
Pregunta 31
Detecta una Parada Cardiorespiratòria en un pacient hospitalitzat i, després de donar l’avís i monitorar el pacient, inicia la RCP. Vosté sap que segons les Guies RCP (European Resuscitation Council Guidelines 2021):
AS’han d’administrar 150 mg IV (o intraòssia) d’amiodarona als pacients adults en parada cardíaca en FV / TVSP després de la primera descàrrega.
BS’ha d’administrar 1 mg IV (o intraòssia) d’adrenalina abans de la 1a desfibril·lació als pacients adults en parada cardíaca amb un ritme desfibril·lable.
CNo s’ha de retirar la màscara d’oxigen ni les cànules nasals durant la RCP ni durant la desfibril·lació, igual que cal mantindre connectats els circuits del respirador.
DLa posició d’elecció per a la col·locació dels pegats és l’anterolateral. Assegure’s que el pegat apical (lateral) està col·locat correctament (línia mitjana axil·lar, al nivell de la posició del pegat V6 de l’electrocardiograma), és a dir, davall del braç.
Resposta de la plantilla oficial: D. La correcta és la d perquè en les guies ERC 2021 la posició estàndard dels pegats és l’anterolateral, amb el pegat lateral en línia mitjaaxil·lar aproximadament a nivell de V6 i no massa anterior. L’a falla perquè l’amiodarona en FV/TVSP s’administra en dosi de 300 mg després de la tercera descàrrega, no 150 mg després de la primera. La b falla perquè l’adrenalina en ritmes desfibril·lables no es dona abans de la primera descàrrega. La c falla perquè durant la desfibril·lació s’ha d’evitar el contacte amb fonts d’oxigen sobre el tòrax per a reduir el risc d’ignició.
Pregunta 32
Es troba en el Punt d’Atenció Continuada, on acudix un pacient de 28 anys que ha patit cremades en el 60 % del cos. Tenint en compte que el seu pes és de 100 kg, vosté calcula la necessitat de reposició de fluids usant la fórmula de Parkland i sap que en les primeres 8 hores ha d’administrar:
A6.000 ml.
B12.000 ml.
C18.000 ml.
D24.000 ml. 12/25
Resposta de la plantilla oficial: B. La fórmula de Parkland indica 4 ml × kg × % de superfície corporal cremada en les primeres 24 hores. En 100 kg i 60 % resulten 24.000 ml en 24 hores, i la mitat s’ha d’administrar en les primeres 8 hores, és a dir, 12.000 ml. Per això la b és correcta i les altres quantitats no s’ajusten al repartiment temporal de la fórmula.
Pregunta 33
Vosté es troba en urgències i està atenent Mario, que indica que presenta un cos estrany en l’ull. En aplicar fluoresceïna detecta una alteració de la fluoresceïna en la superfície per un flux fosc d’humor aquós a través d’una perforació corneal o escleral. Vosté sap que el pacient presenta positivitat a:
ASigne de Seidel.
BSigne de Hertoghe.
CSigne de Collier.
DSigne d’Argyll Robertson.
Resposta de la plantilla oficial: A. La correcta és l’a perquè el signe de Seidel és l’eixida d’humor aquós a través d’una perforació corneal o escleral visible amb fluoresceïna com un corrent fosc. Hertoghe es relaciona amb la pèrdua del terç extern de les celles, Collier amb la retracció palpebral i Argyll Robertson amb una alteració pupil·lar neurològica. Cap d’eixes altres opcions descriu una perforació ocular amb fuga d’humor aquós.
Pregunta 34
Després de l’administració de la vacuna de Tètan a María, una pacient de 78 anys, presenta exantema eritematós i dolorós acompanyat de febrícula i elevació de neutròfils i eosinòfils. Davant d’este quadre, vosté sospita d’una reacció d’hipersensibilitat tipus III de Gell i Coombs que es coneix com a:
AFenomen de Raynaud.
BFenomen d’Arthus.
CFenomen de Somogy.
DFenomen de Koebner.
Resposta de la plantilla oficial: B. La correcta és la b perquè el fenomen d’Arthus és una reacció local d’hipersensibilitat tipus III mediada per immunocomplexos, descrita després d’algunes vacunacions, amb eritema, dolor, febrícula i infiltrat inflamatori. Raynaud és un vasoespasme perifèric, Somogyi es referix a una hiperglucèmia de rebot i Koebner a l’aparició de lesions cutànies en zones de traumatisme. Per tant, només l’opció b encaixa amb la reacció immunològica descrita.
Pregunta 35
Vosté es troba en el servei de Radiologia i administrarà un mitjà de contrast; sap que la sensació de calor i la possibilitat d’aparició de reaccions adverses als mitjans de contrast es correlacionen amb:
AL’augment de l’osmolaritat del contrast.
BL’augment de la viscositat del contrast.
CL’increment d’ionització del contrast.
DLa menor afinitat per les membranes cel·lulars del contrast. 13/25
Resposta de la plantilla oficial: A. La correcta és l’a perquè la sensació de calor i bona part de les reaccions adverses immediates dels contrastos iodats s’han relacionat clàssicament amb la seua major osmolaritat. La viscositat influïx més en la facilitat d’injecció i en la tolerància mecànica, però no és el principal correlat d’eixa sensació típica. La ionització i l’afinitat per les membranes no expressen correctament el factor principal que es pregunta en este context.
Pregunta 36
Acudix a la seua consulta Raquel Martínez, que viatjarà en les pròximes setmanes a una zona endèmica de còlera, perquè li administren la vacunació amb Dukoral®. Vosté sap que la via d’administració d’esta vacuna és:
AIntradèrmica.
BSubcutània.
CIntramuscular.
DOral.
Resposta de la plantilla oficial: D. La correcta és la d perquè Dukoral és una vacuna anticolèrica d’administració oral. No s’administra per via intradèrmica, subcutània ni intramuscular, ja que la seua formulació està dissenyada per a induir immunitat a nivell intestinal. Per això les opcions a, b i c són incompatibles amb la fitxa tècnica habitual d’esta vacuna.
Pregunta 37
Li comenten en el canvi de torn que el pacient Fernando López utilitza els músculs inspiratoris accessoris per a respirar. Vosté sap que estarà utilitzant:
AEls intercostals interns.
BEls músculs escalens.
CEl múscul quadrat crural.
DDiafragma.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és la b perquè els escalens són músculs inspiratoris accessoris i s’activen quan augmenta el treball respiratori. El diafragma és el múscul principal de la inspiració, no accessori. Els intercostals interns participen sobretot en l’espiració forçada i el quadrat crural no s’identifica com a múscul inspiratori accessori en este context.
Pregunta 38
Vosté es troba en la consulta i observa entrar Pedro González. Pedro entra caminant sense oscil·lació de braços, arrossegant els peus per terra i inclinat cap avant. En reflectir en la Història Clínica el tipus de marxa, vosté indicaria que té una marxa:
AAtàxica.
BFlàccida.
CTabètica.
DParkinsoniana. 14/25
Resposta de la plantilla oficial: D. La resposta d és correcta perquè la marxa parkinsoniana es caracteritza per un tronc inclinat cap avant, passos curts amb arrossegament dels peus i disminució o absència del balanceig dels braços. L’atàxica és inestable i de base ampla, la flàccida sol ser en estepatge o amb balanceig segons la causa, i la tabètica empitjora amb la pèrdua de la sensibilitat profunda i el colp de taló.
Pregunta 39
Acudix a la seua consulta Mariana Palomares per a fer-se un electrocardiograma. En revisar la tira vosté pot observar una prolongació gradual de l’interval PR fins que un impuls auricular no es conduïx i no apareix el complex QRS estret; la conducció AV es reinicia amb el batec següent i la seqüència es repetix. Amb estos aspectes vosté sospitarà que es tracta de:
ABloqueig auriculoventricular de primer grau.
BBloqueig auriculoventricular de segon grau tipus 1 (Mobitz I).
CBloqueig auriculoventricular de segon grau tipus 2 (Mobitz II).
DBloqueig auriculoventricular de tercer grau tipus 3.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció b és la correcta perquè descriu el fenomen de Wenckebach: allargament progressiu del PR fins que una ona P no conduïx i falta el QRS, i després es reinicia la seqüència. En el primer grau no cau cap QRS, en el Mobitz II el PR sol ser constant abans del batec bloquejat, i en el tercer grau hi ha dissociació auriculoventricular completa.
Pregunta 40
Vosté sap que són aspectes que es relacionen amb els patrons de consum i de comportament sexual observats entre els qui practiquen chemsex:
ALa menor duració d’alguns episodis sexuals, que dona lloc a la idea de sessió.
BLa incorporació d’altres vies de consum més freqüents, com la injectada, amb un ús majoritari.
CEl consum en un context sexual d’algunes d’estes substàncies pot fer que la persona se senta completament excitada, inhibida i decaiguda.
DLa incorporació de determinades substàncies al consum, com ara GHB/GBL, mefedrona (i altres catinones), cocaïna, poppers, metamfetamina, ketamina, speed, èxtasi/MDMA i fàrmacs per a afavorir l’erecció.
Resposta de la plantilla oficial: D. La d és la correcta perquè enumera substàncies típicament associades al chemsex, com ara GHB/GBL, mefedrona i altres catinones, metamfetamina, a més d’altres drogues i fàrmacs per a l’erecció. Les altres fallen perquè no reflectixen bé el patró habitual: les sessions solen prolongar-se, la via injectada pot existir però no és majoritària en tots els contextos, i la descripció d’efectes de l’opció c és incoherent perquè hi inclou sentir-se decaiguda en eixe marc.
Pregunta 41
María és una infermera que treballa en la unitat de cardiologia i que en la seua faena presenta seguretat, ja que ha experimentat situacions prèvies que li permeten actuar amb argument, i es basen en regles, normes i protocols. La seua actuació es caracteritza per la planificació i la determinació de les situacions actuals i futures. Segons la teoria de formació de Patricia Benner, ens trobaríem davant d’una infermera:
ANivell I principiant avançada.
BNivell III competent.
CNivell IV eficient.
DNivell V experta. 15/25
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció b és la correcta perquè en el nivell III de Benner, competent, la professional actua amb planificació, deliberació i recolzant-se en regles, normes i protocols, amb més seguretat per l’experiència prèvia. La principiant avançada encara depén més d’aspectes situacionals limitats, l’eficient percep globalment les situacions i prioritza amb més intuïció, i l’experta actua de manera molt més intuïtiva i fluida.
Pregunta 42
Respecte a la donació en asistòlia i en funció de la classificació de Maastricht modificada, el donant en què la parada cardíaca ocorre en l’àmbit intrahospitalari, presenciada pel personal sanitari, amb inici immediat de maniobres de reanimació, es classificarà en tipus:
ATipus I.
BTipus IIb.
CTipus III.
DTipus IV.
Resposta de la plantilla oficial: B. La resposta b és la que va donar el tribunal per a la parada cardíaca intrahospitalària presenciada, amb inici immediat de reanimació, dins de la classificació de Maastricht modificada. No encaixa amb el tipus I, que es referix al mort a l’arribada sense RCP eficaç prèvia, ni amb el tipus III, que correspon a la limitació del tractament de suport vital, ni amb el tipus IV, que succeïx en un pacient ja diagnosticat de mort encefàlica.
Pregunta 43
El Programa de Prevenció de càncer colorectal de la Comunitat Valenciana planteja, per a la investigació dels TSOH positius, la colonoscòpia sense ingrés hospitalari. En este sentit és correcte:
ALa preparació utilitzada per a la neteja de còlon pot ser preparació amb polietilenglicol (PEG), fosfat disòdic o citrat magnèsic.
BEn cap cas es plantejarà l’ús d’ènemes de neteja per a les proves del cribratge.
CSegons l’escala d’Aronchick per a avaluar el grau de neteja del còlon, una preparació excel·lent és aquella en què el còlon presente alguns restes fecals semisòlids aspirables per a explorar el 90 % del còlon.
DPer a les colonoscòpies de cribratge no es requerix la suspensió de cap fàrmac que el pacient prenga de manera crònica.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè, en la pràctica de preparació de còlon per a colonoscòpia, es poden emprar distintes solucions evacuants com ara PEG i altres preparats osmòtics, segons la indicació clínica i el protocol. La B falla perquè sí que es poden usar ènemes en situacions concretes, encara que no siga la regla general. La C descriu una neteja no excel·lent en l’escala d’Aronchick, i la D és incorrecta perquè determinats fàrmacs sí que poden requerir ajust o suspensió abans de la colonoscòpia.
Pregunta 44
L’objectiu general del Programa de vigilància sanitària de l’aigua de consum humà consistix en el seguiment, la vigilància i el control de les condicions higienicosanitàries de les zones d’abastiment de la Comunitat Valenciana, per a la prevenció de riscos per a la salut i per a la millora i el manteniment de la qualitat de l’aigua de consum humà. Així, assegurar que l’aigua subministrada siga apta per al consum humà en el punt d’entrega al consumidor és responsabilitat de:
AConselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
BAjuntaments.
CGestors d’aigua.
DLaboratoris que determinen les anàlisis d’aigua de consum humà. 16/25
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè assegurar que l’aigua arribe apta al consumidor s’incardina en la competència municipal d’abastiment domiciliari i de control sanitari local. La Conselleria exercix funcions de vigilància i de salut pública, però no substituïx eixa responsabilitat directa. Els gestors de l’aigua actuen en l’explotació del servei i els laboratoris analitzen mostres, però no són els titulars de la responsabilitat pública final indicada en la pregunta.
Font: Ley 14/1986, General de Sanidad, 42 · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 45
Vosté està revisant Carmen Sánchez, que presenta una lesió que ha augmentat de grandària i ha canviat de color, però no de forma. El seu diàmetre és de 6 mm, no s’ha inflamat ni ha sagnat, però sí que presenta pruïja. Quina puntuació rebrà segons la Llista dels 7 punts de Glasgow?
A2.
B5.
C7.
D10.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta: en la llista de Glasgow, el canvi de grandària puntua 2, el canvi de color 2 i la pruïja 1; en total, 5 punts. No suma per canvi de forma, per inflamació ni per sagnat perquè la lesió no presenta eixes dades. Per això les altres puntuacions no s’ajusten als signes descrits.
Pregunta 46
La síndrome del xiquet blau es relaciona amb el consum de:
ABledes o espinacs.
BCereals.
CMarisc.
DCarns.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè la síndrome del xiquet blau s’associa a metahemoglobinèmia per excés de nitrats o de nitrits, clàssicament relacionada amb verdures de fulla com les bledes o els espinacs en lactants. Cereals, marisc i carns no són l’associació típica que es pregunta en este context. La clau està en el risc de conversió de nitrats en nitrits i en la major susceptibilitat del lactant.
Pregunta 47
Quina norma legislativa regula els col·legis professionals a Espanya?
ALlei de 25 de novembre de 1944.
BLey 2/1974, de 13 de febrero.
CLey 14/1986, de 25 de abril.
DReal Decreto 1231/2001, de 8 de noviembre.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè la norma bàsica estatal reguladora dels col·legis professionals és la Ley 2/1974, de 13 de febrero, sobre Colegios Profesionales. L’opció A no és la regulació vigent de referència, la C és la Llei General de Sanitat i no regula els col·legis professionals, i la D es referix als estatuts d’una organització col·legial concreta, no al règim general.
Pregunta 48
Vosté està atenent una urgència en un domicili i porta una bala d’oxigen de 10 litres; li queden 100 bars de pressió restants (i sempre ha de mantindre 20 bars de seguretat o residuals). Si el flux que se li està infonent al pacient és de 4 l/min, durant quant de temps disposarà d’oxigen per a administrar al pacient a eixe flux?
A100 minuts.
B200 minuts.
C300 minuts.
D400 minuts. 17/25
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta. El volum disponible és 10 litres per 100 bars, igual a 1.000 litres; si es reserven 20 bars de seguretat, en queden utilitzables 80 bars, és a dir 800 litres. A un flux de 4 l/min, l’autonomia és 800 entre 4, igual a 200 minuts, per la qual cosa les altres opcions són errònies.
Pregunta 49 · ANUL·LADA PEL TRIBUNAL
Es considera la infermera pionera en la salut pública i la infermeria comunitària per la seua implicació en l’atenció a la comunitat:
AMarjorie Gordon.
BLillian Wald.
CFlorence Nightingale.
DCicely Saunders.
Pregunta anul·lada. El tribunal la va anul·lar en la plantilla definitiva de correcció, així que no va puntuar ningú.
Pregunta 50
El monitoratge i l’avaluació de la salut i el benestar, l’equitat, els determinants socials de la salut i el rendiment i l’impacte dels sistemes de salut; la vigilància en la salut pública: el control i la gestió dels riscos per a la salut i les emergències, i la promoció i la gestió de la investigació i del coneixement en l’àmbit de la salut, són entre altres:
AFuncions del Centre de Salut Comunitària.
BFuncions essencials de la salut pública.
CActivitats del Centre de Salut.
DFuncions de l’equip d’Atenció Primària.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és la B perquè l’enunciat reproduïx les funcions essencials de la salut pública: monitoratge, vigilància, control de riscos, resposta davant d’emergències i impuls de la investigació. No descriu funcions pròpies d’un centre de salut, d’un centre de salut comunitària concret ni de l’equip d’Atenció Primària assistencial.
Pregunta 51
Elena és una pacient amb tractament pal·liatiu en el domicili. Quan li pregunta respecte a la seua situació, li referix dolor lancinant en la cama (li recorre del gluti als dits dels peus) amb episodis d’hiperalgèsia i al·lodínia i que va acompanyat de parestèsies. Ateses les característiques d’este dolor, vosté considera que es tracta de:
ADolor somàtic.
BDolor visceral.
CDolor neuropàtic.
DDolor mixt. 18/25
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és correcta perquè el dolor neuropàtic es caracteritza per irradiació en trajecte nerviós, parestèsies, al·lodínia i hiperalgèsia, com ocorre en el cas descrit. El dolor somàtic sol ser més localitzat, el visceral és més difús i profund, i el mixt exigiria trets combinats de dolor nociceptiu i neuropàtic que ací no es justifiquen.
Pregunta 52
En fer l’entrevista a una dona víctima de violència de gènere, segons el protocol per a l’assistència sanitària a víctimes de violència de gènere en els serveis d’urgències hospitalàries, en l’entrevista NO s’ha de:
AVore la dona a soles o acompanyada d’una persona de la seua confiança, si ho requerix, i excloent-hi sempre la parella.
BRecomanar teràpia de parella o mediació familiar.
CAjudar a pensar, a ordenar les seues idees i a prendre decisions.
DAbordar directament el tema de la violència.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè en violència de gènere no s’ha de recomanar teràpia de parella ni mediació familiar, ja que poden augmentar el risc i diluir la responsabilitat de l’agressor. Les altres opcions sí que són actuacions adequades en l’entrevista: garantir la privacitat, ajudar a ordenar les idees i abordar de manera directa la violència.
Font: Ley Orgánica 1/2004, medidas de protección integral contra la violencia de género · Norma citada vigent i sense canvis rellevants des de l’examen.
Pregunta 53
L’OMS identifica quatre tipus d’ablació/mutilació genital femenina en funció de la major o menor amplitud. Així, l’extirpació extensa dels genitals externs femenins, amb l’objectiu d’aconseguir un estretiment quasi total de l’obertura vaginal a través de la sutura, o la recol·locació dels llavis per a la seua cicatrització, es classificaria en:
ATipus I o clitoridectomia.
BTipus II o escisió.
CTipus III o infibulació.
DTipus IV.
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció C és correcta perquè la infibulació, tipus III, consistix en l’estretiment de l’obertura vaginal mitjançant tall i recol·locació o sutura dels llavis, amb extirpació del clítoris o sense. El tipus I es limita al clítoris o al prepuci, el tipus II hi afig l’escisió de llavis menors i el tipus IV inclou altres procediments lesius no classificats en els anteriors.
Pregunta 54
El sistema per a la detecció i l’actuació contra la violència de gènere en persones adultes es denomina:
ASINEA.
BSIVIO.
CCIRO.
DGAIA. 19/25
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció B és la correcta perquè SIVIO és el sistema utilitzat per a la detecció i l’actuació contra la violència de gènere en persones adultes. Les altres denominacions no corresponen a eixe sistema específic de registre i d’actuació sanitària.
Pregunta 55
La seua companya ha patit una situació d’agressió verbal per part d’un acompanyant d’un pacient. Després de notificar el cas mitjançant CAT al Servei de Prevenció de Riscos Laborals, passades unes setmanes de l’esdeveniment, a fi d’avaluar la gravetat i la freqüència dels símptomes del trastorn, se li administrarà l’:
AEscala ASCOT.
BEscala de Trauma de Davidson.
CEscala CRAMS.
DEscala ASIA.
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta és l’Escala de Trauma de Davidson, utilitzada per a valorar la gravetat i la freqüència de símptomes relacionats amb trauma i estrés posttraumàtic després d’una agressió. ASCOT es vincula a resultats de qualitat de vida en cures socials, CRAMS és una escala de triatge en trauma i ASIA classifica la lesió medul·lar, per la qual cosa no servixen per a este objectiu.
Pregunta 56
Si parlem de «qualsevol factor o recurs que millora la capacitat de les persones, dels grups, de les comunitats, de les poblacions, dels sistemes socials i de les institucions per a mantindre i sostindre la salut i el benestar i que els ajuda a reduir les desigualtats en salut», ens referim a:
AActiu per a la salut.
BMapa d’actius.
CFitxer comunitari.
DFactor protector.
Resposta de la plantilla oficial: A. La definició correspon a actiu per a la salut, entés com qualsevol recurs o capacitat que afavorix la salut i el benestar i ajuda a disminuir desigualtats. El mapa d’actius és la ferramenta per a identificar-los, el fitxer comunitari és un registre o inventari local i factor protector és un concepte més general, no eixa definició específica.
Pregunta 57
En un Centre de Salut s’ha dut a terme un programa d’Educació per a la Salut dirigit a millorar l’adherència al tractament. En acabar la intervenció, es va avaluar la duració de les sessions, la satisfacció dels participants, així com el grau de participació. Com es denomina este tipus d’avaluació?
AAvaluació d’impacte.
BAvaluació del procés.
CAvaluació dels resultats.
DAvaluació de l’avaluabilitat. 20/25
Resposta de la plantilla oficial: B. És una avaluació del procés perquè analitza com s’ha desenvolupat la intervenció: duració de les sessions, participació i satisfacció. L’avaluació d’impacte i la de resultats se centren en canvis produïts en salut o en conducta, mentres que l’avaluabilitat valora si un programa reunix condicions per a ser avaluat.
Pregunta 58
El sentit de coherència proposat per Antonowsky en el seu model Salutogènic té tres dimensions. L’habilitat que té una persona per a utilitzar els seus recursos per a la salut, a quina d’elles fa referència?
AComprensibilitat.
BManejabilitat.
CSignificativitat.
DResiliència.
Resposta de la plantilla oficial: B. La manejabilitat és la dimensió que al·ludix a la percepció de disposar de recursos i de saber usar-los per a afrontar demandes i mantindre la salut. La comprensibilitat es referix a entendre el que ocorre i la significativitat al sentit o a la motivació per a implicar-s’hi; la resiliència no és una de les tres dimensions del model d’Antonovsky.
Pregunta 59
Vosté és la infermera de John Green, un pacient anglés adscrit al seu Centre de Salut. Com que John presenta un dolor crònic li han pautat un analgèsic; com vosté bé sap, atés l’origen britànic del pacient i pel risc d’agranulocitosi, l’Agència Espanyola del Medicament recomana evitar l’administració de l’analgèsic següent:
AIbuprofén.
BParacetamol.
CMetamizol.
DDiclofenac.
Resposta de la plantilla oficial: C. La correcta és el metamizol, perquè l’AEMPS ha advertit del risc d’agranulocitosi i recomana extremar les precaucions, especialment evitant-ne l’ús en població en què no siga possible un seguiment adequat, com es va destacar en pacients britànics. Ibuprofén, paracetamol i diclofenac no són el fàrmac assenyalat en eixa recomanació específica.
Pregunta 60
Miguel és un pacient que, després d’haver ingerit faves, presenta un quadre de nàusees, vòmits, malestar i vertigen, així com la presència d’orina fosca. Davant de la sospita de favisme perquè viu en la zona mediterrània, vosté sap que:
AEs deu a una sobreproducció de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa (G6PDH).
BEl quadre clínic habitual és el d’una síndrome hemolítica aguda, generalment intensa, i emissió d’orina fosca per hemoglobinúria.
CEl dèficit de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa (G6PDH) és l’eritroenzimopatia més freqüent, i la seua transmissió és hereditària lligada al cromosoma Y, per la qual cosa afecta les dones.
DDesprés de l’aparició d’hemòlisi per favisme, es requerix transfusió de concentrats d’hematies quan les xifres d’hemoglobina (Hb) siguen majors de 7 g/dl. 21/25
Resposta de la plantilla oficial: B. L’opció correcta descriu el favisme de manera típica: una hemòlisi aguda, de vegades intensa, amb orina fosca per hemoglobinúria després de l’exposició desencadenant. Les altres fallen perquè no hi ha sobreproducció sinó dèficit de G6PD, l’herència és lligada al cromosoma X i no al Y, i la transfusió no s’indica per tindre una Hb major de 7 g/dl sinó en anèmies greus o segons la situació clínica.
Pregunta 61
Vosté sap que, en valorar la simptomatologia respiratòria d’un pacient, la bendopnea es definix com a:
ASensació subjectiva de falta d’aire o una respiració anormal o dificultosa, amb la percepció d’un major treball respiratori.
BDispnea que es percep en un decúbit lateral però no en un altre.
CDispnea en posició erecta i que millora en decúbit.
DDispnea que apareix en inclinar-se cap avant.
Resposta de la plantilla oficial: D. La bendopnea és la dispnea que apareix en inclinar-se cap avant, per això l’opció d) és la que coincidix amb la definició acceptada. L’a) definix la dispnea en general, la b) correspon a la trepopnea i la c) descriu la platipnea.
Pregunta 62
Es disposa a inserir un catèter perifèric a una pacient i vosté sap que, segons la norma ISO 10555-5, els diferents calibres tenen un color assignat en funció del calibre Gauge (G). Vosté sap que l’orde correcte és:
A14G (violeta), 16G (verd), 18G (gris), 20G (rosa), 22G (blau), 24G (groc) i 26G (taronja).
B14G (violeta), 16G (groc), 18G (blau), 20G (rosa), 22G (verd), 24G (gris) i 26G (taronja).
C14G (taronja), 16G (gris), 18G (verd), 20G (rosa), 22G (blau), 24G (groc) i 26G (violeta).
D14G (taronja), 16G (groc), 18G (verd), 20G (rosa), 22G (blau), 24G (gris) i 26G (violeta).
Resposta de la plantilla oficial: C. L’opció c) arreplega la seqüència de colors i calibres acceptada per a catèters perifèrics: 14G taronja, 16G gris, 18G verd, 20G rosa, 22G blau, 24G groc i 26G violeta. Les altres opcions alteren diverses correspondències color-calibre i per això són incorrectes.
Pregunta 63
Per a la determinació de l’eficiència s’ha de:
ACalcular el quocient entre els costos relacionats amb l’atenció beneficiosa i els costos totals de l’atenció.
BCalcular el quocient entre el benefici aconseguit i el benefici assolible.
CCalcular el quocient entre el benefici assolible i el màxim benefici concebut.
DCalcular el quocient entre el màxim benefici concebut i el benefici assolible. 22/25
Resposta de la plantilla oficial: A. L’eficiència relaciona els resultats útils obtinguts amb els recursos o costos emprats, de manera que l’opció a) és la que millor expressa eixe quocient. La b) descriu més aïna l’efectivitat, perquè compara el benefici aconseguit amb el benefici assolible, i la c) i la d) no representen la mesura habitual d’eficiència.
Pregunta 64
Vosté sap que una patologia afecta una de cada 90 persones. Està a la seua disposició una prova que en permet la detecció, i que diagnostica correctament el 99 % de les persones infectades i el 95 % de les no infectades. Si vosté tria una persona a l’atzar, la probabilitat d’obtindre un resultat positiu és:
A0,94.
B0,95.
C0,99.
D0,06.
Resposta de la plantilla oficial: D. La probabilitat de positiu es calcula amb la probabilitat total: positius vertaders més falsos positius. Si la prevalença és 1/90, aleshores P+ = 0,99·(1/90) + 0,05·(89/90) ≈ 0,0604, que s’arredonix a 0,06. Per això la correcta és la d).
Pregunta 65
Durant la consulta d’infermeria, Carmen li pregunta sobre la possibilitat d’incloure noves formes de cocció en els aliments a fi de poder adaptar la seua dieta als hàbits de la família i vol saber quin és el contingut calòric del plat. Hui té previst sopar bacallà a l’estil pil-pil. En comprovar la composició del plat, este consta de 15 grams de proteïnes per cada 100 grams i 20 grams de greix per cada 100 grams. En el plat no hi ha hidrats de carboni. Com que la ració normal és de 200 grams, el contingut calòric que aportarà el plat (200 g) serà de:
AUn plat (200 g) aportarà 120 kcal.
BUn plat (200 g) aportarà 240 kcal.
CUn plat (200 g) aportarà 480 kcal.
DUn plat (200 g) aportarà 960 kcal.
Resposta de la plantilla oficial: C. En 100 g hi ha 15 g de proteïnes i 20 g de greix; en 200 g es duplica: 30 g de proteïnes i 40 g de greix. Les proteïnes aporten 4 kcal/g i els greixos 9 kcal/g, així que el total és 30·4 + 40·9 = 120 + 360 = 480 kcal. Per això la correcta és la c).
Pregunta 66
Es planteja fer un estudi de cohorts per a la comparació de la freqüència d’aparició d’un esdeveniment entre dos grups, un dels quals està exposat a un factor que no està present en l’altre grup. Quina mesura d’associació seria la més adequada en este tipus d’estudi?
ARisc relatiu.
BPrevalença.
CRaó de prevalences.
DRisc atribuïble. 23/25
Resposta de la plantilla oficial: A. En un estudi de cohorts es comparen incidències entre exposats i no exposats, i la mesura d’associació més característica és el risc relatiu. La prevalença i la raó de prevalences s’usen en estudis transversals, i el risc atribuïble mesura impacte o excés de risc, no és la mesura principal d’associació que ací es demana.
Pregunta 67
S’entén per advocacia per la salut:
AUna combinació d’accions individuals i socials destinades a aconseguir compromisos polítics, suport per a les polítiques de salut, acceptació social i suport dels sistemes per a un determinat objectiu o programa de salut.
BLa ciència i l’art de promoure la salut, previndre la malaltia i prolongar la vida mitjançant esforços organitzats de la societat.
CEl procés que permet a les persones incrementar el control sobre la seua salut per a millorar-la.
DLes oportunitats d’aprenentatge creades conscientment que suposen una forma de comunicació destinada a millorar l’alfabetització sanitària, inclosa la millora del coneixement de la població en relació amb la salut i el desenvolupament d’habilitats personals que conduïsquen a la salut individual i de la comunitat.
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A arreplega la definició clàssica d’advocacia per la salut de la promoció de la salut: accions individuals i socials per a aconseguir compromís polític, suport institucional i acceptació social respecte d’un objectiu de salut. La B definix la salut pública, la C definix la promoció de la salut i la D descriu l’educació per a la salut o l’alfabetització sanitària, no l’advocacia.
Pregunta 68
Respecte a la classificació dels pacients utilitzant el Sistema Espanyol de Triatge (SET), vosté sap que el temps d’atenció per a un pacient classificat com a «blau» hauria de ser:
AReanimació. Atenció immediata per part de la infermera o de l’infermer.
BEmergència. Atenció immediata per part de la infermera o de l’infermer i inferior a 7 minuts per part del metge.
CAtenció urgent en 30 minuts.
DAtenció no urgent i s’establix un temps d’atenció en 60 minuts. 24/25
Resposta de la plantilla oficial: A. La plantilla fixa com a correcta l’A, per la qual cosa el nivell blau s’identifica en esta pregunta amb reanimació i atenció immediata. Les altres opcions assignen al blau temps d’espera d’altres nivells de prioritat del triatge; per això el tribunal no les considera vàlides en este ítem.
Pregunta 69
Es considera que la prova de Rinne és positiva quan:
AEl so que se sent fora de l’oïda (conducció aèria CA) és més fort que el so del diapasó vibrant col·locat sobre l’apòfisi mastoide (conducció òssia CO). CA > CO.
BEl so del diapasó vibrant col·locat sobre l’apòfisi mastoide (conducció òssia CO) és més fort que el que se sent fora de l’oïda. CO > CA.
CEl so que se sent fora de l’oïda (conducció aèria CA) és igual que el so del diapasó vibrant col·locat sobre l’apòfisi mastoide (conducció òssia CO). CA = CO.
DEn col·locar el diapasó activat en el punt més alt del front, el pacient detecta el so en una de les oïdes.
Resposta de la plantilla oficial: A. La prova de Rinne és positiva quan la conducció aèria supera l’òssia, és a dir, CA > CO, que és el que expressa l’opció A. La B correspon a un Rinne negatiu, la C no és el criteri habitual de positivitat i la D descriu en realitat la lateralització del Weber, no el Rinne.
Pregunta 70
Acudix al servei d’urgències un pacient amb un quadre d’entumiment i paràlisi sobtada de l’hemicos. Davant de l’activació del codi ictus, Pla d’atenció a l’ictus a la Comunitat Valenciana (2019-2023), vosté sap que com a mesures generals que cal adoptar en la fase aguda de l’ictus es troba:
AIntentar mantindre un nivell de glucèmia inferior a 140 mg/dl.
BInstaurar accés venós perifèric amb sèrum glucosat del 5 %.
CInstaurar sondatge vesical per a un control estricte de la diüresi.
DAdministrar hipotensor sublingual com ara nimodipina per a un control estricte de la tensió arterial. 25/25
Resposta de la plantilla oficial: A. L’opció A és la correcta perquè, en la fase aguda de l’ictus, una mesura general és evitar la hiperglucèmia i procurar xifres de glucèmia controlades. La B no és adequada perquè els sèrums glucosats poden empitjorar la hiperglucèmia, la C no s’indica de rutina i la D és incorrecta perquè no s’ha d’usar nimodipina sublingual per a un control estricte de la pressió arterial en este context.

Contingut elaborat a partir de normativa oficial pública, amb la font oficial enllaçada en cada pregunta. Si detectes un error, pots reportar-lo des de la mateixa pregunta.