Test del tema 1 · Infermer/a

L’article 1.1 de la Constitució establix que Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

L’article 1.3 de la Constitució disposa que la forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària, i no una república ni una monarquia d’un altre tipus.

L’article 54 configura el Defensor del Poble com a alt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets del Títol I i, a este efecte, podrà supervisar l’activitat de l’Administració, i n’ha de donar compte a les Corts Generals.

La Constitució fixa expressament el llindar mínim per a la iniciativa popular. L’article 87.3 exigix no menys de 500.000 firmes acreditades.

L’article 137 de la Constitució establix l’organització territorial bàsica de l’Estat. Indica que s’organitza en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constituïsquen.

L’article 81.2 de la Constitució regula expressament l’aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques. Per a això exigix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.

L’article 21 distingix entre el dret de reunió general i les reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions. En estos casos exigix comunicació prèvia a l’autoritat, no autorització prèvia.

L’article 17.2 disposa que la detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a les averiguacions i que, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dos hores la persona detinguda haurà de ser posada en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.

L’article 22.4 de la Constitució establix que les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en les seues activitats en virtut de resolució judicial motivada. Per tant, una suspensió purament administrativa no s’ajusta a la Constitució.

L’article 1.2 de la Constitució disposa que la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

L’article 10.2 de la Constitució disposa que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya. Eixa referència interpretativa és expressa en el precepte.

L’article 14 proclama que els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

L’article 18.2 de la Constitució establix que el domicili és inviolable i que no es pot fer cap entrada ni registre sense consentiment del titular o resolució judicial, excepte en cas de delicte flagrant. Per això eixa opció és la correcta.

L’article 20.5 de la Constitució disposa que només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial. Sense eixa resolució, la mesura no s’ajusta al precepte constitucional.

L’article 17.1 reconeix el dret a la llibertat i a la seguretat i afig que ningú no pot ser privat de la seua llibertat sinó amb l’observança del que establix eixe article i en els casos i en la forma previstos en la llei.

L’article 53.2 de la Constitució assenyala que qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela d’eixos drets davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat. Eixa és la forma específica de protecció indicada per la norma.

L’article 55.1 permet suspendre, quan s’acorde la declaració de l’estat d’excepció o de setge, els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 i 3, 19, 20, 21, 28 i 37, entre els quals figura el dret de reunió de l’article 21.

L’article 161.1.c de la Constitució atribuïx al Tribunal Constitucional el coneixement dels conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o d’estes entre si. La competència està expressament prevista en eixe article.

L’article 168.1 de la Constitució establix que, quan es propose la revisió total, es procedirà a l’aprovació del principi per majoria de dos terços de cada Cambra. Eixa és l’exigència inicial del procediment agreujat de reforma.

L’article 30.1 de la Constitució establix que els espanyols tenen el dret i el deure de defendre Espanya, i l’apartat 2 remet a la llei la fixació de les obligacions militars i la regulació de l’objecció de consciència.

La Constitució situa com a fonament de l’orde polític i de la pau social la dignitat de la persona, junt amb els drets inviolables, el lliure desenrotllament de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres. Així ho establix expressament l’article 10.1.

L’article 9.3 garantix, entre altres principis, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. Es tracta d’una garantia constitucional expressa vinculada a la seguretat jurídica.

L’article 16.1 reconeix estes llibertats i precisa que les seues manifestacions només tenen com a límit el necessari per al manteniment de l’orde públic protegit per la llei. No exigix autorització prèvia ni subordinació a una confessió concreta.

L’article 27.3 disposa que els poders públics garantixen el dret que assistix els pares perquè els seus fills reben la formació religiosa i moral que estiga d’acord amb les seues pròpies conviccions. Eixe és el contingut constitucionalment reconegut.

L’article 28.1 indica que la llibertat sindical comprén el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seua elecció, a més d’altres continguts associatius. També afig que ningú no podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.

L’article 167.1 establix que els projectes de reforma constitucional han de ser aprovats per una majoria de tres quints de cada una de les Cambres. Eixa és la regla general del procediment ordinari de reforma.

L’article 148.2 disposa que, transcorreguts cinc anys i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seues competències dins del marc de l’article 149. Per tant, la via prevista és la reforma estatutària.

L’article 81.1 qualifica com a lleis orgàniques les relatives al desenrotllament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques. Per això, una regulació d’eixa naturalesa correspon a una llei orgànica.

L’article 18.3 garantix el secret de les comunicacions i assenyala expressament que només pot cedir mitjançant resolució judicial. La intervenció telefònica sense eixa resolució vulnera directament la garantia constitucional.

L’article 9.1 de la Constitució disposa que els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.

L’article 19 reconeix als espanyols el dret a triar lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional. També preveu el dret a entrar i eixir d’Espanya en els termes que la llei establisca.

La iniciativa popular té un llindar mínim expressament previst en la Constitució. L’article 87.3 establix que s’exigiran no menys de 500.000 firmes acreditades.

La Constitució atribuïx eixes funcions de direcció política i administrativa al Govern. Així ho establix l’article 97, junt amb l’exercici de la funció executiva i la potestat reglamentària.

La Constitució preveu un efecte immediat específic quan el Govern impugna disposicions o resolucions autonòmiques. L’article 161.2 disposa que la impugnació en produirà la suspensió, que el Tribunal haurà de ratificar o alçar en un termini no superior a cinc mesos.

El procediment ordinari de reforma constitucional preveu una fase de composició entre les Cambres. L’article 167.1 preveu la creació d’una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors que presentarà un text a votació.

La Constitució establix que el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació només pot acordar-se en virtut de resolució judicial. Es tracta d’una garantia específica de la llibertat d’informació i expressió. Així ho disposa l’article 20.5 de la Constitució.

L’article 53.2 de la Constitució preveu que qualsevol ciutadà puga demanar la tutela dels drets que s’hi indiquen, si és el cas, mitjançant recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. La resta d’opcions responen a procediments distints i amb una altra finalitat. Per això, la correcta és el recurs d’empara.

L’article 29.1 de la Constitució reconeix a tots els espanyols el dret de petició individual i col·lectiva, per escrit, en la forma i amb els efectes que determine la llei. L’apartat 2 precisa que els membres de les forces o instituts armats o dels cossos sotmesos a disciplina militar només el podran exercir individualment.

L’article 17.2 de la Constitució establix que, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dos hores la persona detinguda ha de ser posada en llibertat o a disposició judicial. Mantindre la detenció durant quatre dies vulnera eixa garantia temporal. La resta d’opcions es referixen a drets distints.