La Constitució Espanyola de 1978: estructura i contingut. Drets i deures fonamentals, la seua garantia i suspensió. El Tribunal Constitucional. El defensor del poble. Reforma de la Constitució. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: La Generalitat. Competències. Relacions amb l’Estat i altres Comunitats Autònomes. Relacions amb la unió europea. Acció Exterior. Administració local. Economia i Hisenda. Reforma de l’Estatut. Altres institucions de la Generalitat Valenciana.

La Constitució Espanyola de 1978: estructura, valors i principis

La Constitució Espanyola de 1978 és la norma suprema de l’ordenament jurídic. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic art. 9. El seu fonament polític partix de tres idees bàsiques.

En primer lloc, Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret art. 1. En segon lloc, la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat art. 1. En tercer lloc, la forma política de l’Estat és la Monarquia parlamentària art. 1.

La Constitució es fonamenta a més en la indissoluble unitat de la Nació espanyola i, al mateix temps, reconeix i garantix el dret a l’autonomia de nacionalitats i regions, així com la solidaritat entre totes elles art. 2. Esta combinació d’unitat, autonomia i solidaritat explica el model territorial espanyol.

Des del punt de vista axiològic, la Constitució propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític art. 1. A això s’afig la centralitat de la dignitat de la persona, dels drets inviolables que li són inherents, del lliure desenrotllament de la personalitat i del respecte a la llei i als drets dels altres, que constituïxen fonament de l’orde polític i de la pau social art. 10.

L’article 9 concentra diversos principis estructurals de l’ordenament:

• Legalitat art. 9.
• Jerarquia normativa art. 9.
• Publicitat de les normes art. 9.
• Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals art. 9.
• Seguretat jurídica art. 9.
• Responsabilitat art. 9.
• Interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics art. 9.

Al costat d’això, els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguen reals i efectives, remoure els obstacles i facilitar la participació en la vida política, econòmica, cultural i social art. 9.

En matèria interpretativa, les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats constitucionals s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya sobre estes matèries art. 10.

Drets i deures fonamentals: contingut i classificació

El tema exigix distingir els drets fonamentals i llibertats públiques, altres drets constitucionals i determinats deures.

Igualtat i drets de la persona

La igualtat davant la llei impedix qualsevol discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social art. 14.

Entre els drets personals destaquen:

• Dret a la vida i a la integritat física i moral art. 15.
• Prohibició de la tortura i de penes o tractes inhumans o degradants art. 15.
• Abolició de la pena de mort, excepte el que puguen disposar les lleis penals militars per a temps de guerra art. 15.
• Llibertat ideològica, religiosa i de culte art. 16.
• Dret a no declarar sobre la pròpia ideologia, religió o creences art. 16.
• Absència de confessió estatal i deure de cooperació amb l’Església Catòlica i la resta de confessions art. 16.

Llibertat i seguretat

Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat art. 17. Ningú no pot ser privat de llibertat sinó en els casos i en la forma previstos en la llei art. 17.

La detenció preventiva no pot durar més del temps estrictament necessari per a les averiguacions i, en tot cas, la persona detinguda ha de ser posada en llibertat o a disposició judicial en el termini màxim de 72 hores art. 17.

La persona detinguda té dret:

• A ser informada immediatament, de manera comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenció art. 17.
• A no ser obligada a declarar art. 17.
• A l’assistència d’advocat en les diligències policials i judicials art. 17.

A més, la llei regularà el procediment d’habeas corpus per a la immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment art. 17.

Intimitat i llibertat de circulació

L’article 18 reconeix:

• Dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge art. 18.
• Inviolabilitat del domicili, excepte consentiment del titular, resolució judicial o delicte flagrant art. 18.
• Secret de les comunicacions, excepte resolució judicial art. 18.
• Limitació legal de l’ús de la informàtica per a garantir l’honor, la intimitat i el ple exercici dels drets art. 18.

L’article 19 reconeix als espanyols el dret a triar lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional, així com a entrar i eixir lliurement d’Espanya en els termes que establisca la llei, sense limitació per motius polítics o ideològics art. 19.

Llibertats d’expressió, reunió i associació

L’article 20 reconeix i protegix:

• La llibertat d’expressar i difondre pensaments, idees i opinions art. 20.
• La producció i creació literària, artística, científica i tècnica art. 20.
• La llibertat de càtedra art. 20.
• El dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç art. 20.

Estes llibertats no poden restringir-se mitjançant censura prèvia art. 20. Només pot acordar-se el segrest de publicacions, gravacions o altres mitjans d’informació per resolució judicial art. 20. Els seus límits es troben en la resta de drets del Títol I i, en especial, en l’honor, la intimitat, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i de la infància art. 20.

El dret de reunió pacífica i sense armes no necessita autorització prèvia art. 21. En les reunions en llocs de trànsit públic i en les manifestacions s’exigix comunicació prèvia a l’autoritat, que només podrà prohibir-les quan hi haja raons fundades d’alteració de l’orde públic amb perill per a persones o béns art. 21.

El dret d’associació es reconeix constitucionalment art. 22. Són il·legals les associacions amb fins o mitjans delictius art. 22. S’han d’inscriure en un registre a l’efecte de publicitat art. 22. Només poden ser dissoltes o suspeses per resolució judicial motivada art. 22. Es prohibixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar art. 22.

Participació política i tutela judicial

Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants lliurement triats en eleccions periòdiques per sufragi universal art. 23. També tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i els càrrecs públics art. 23.

L’article 24 garantix la tutela judicial efectiva sense indefensió art. 24. Inclou, entre altres, els drets al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa, a l’assistència de lletrat, a ser informat de l’acusació, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència art. 24.

Educació, llibertat sindical, vaga i petició

L’article 27 reconeix el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament art. 27. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït art. 27. Es garantix la programació general de l’ensenyament, la creació de centres docents, la llibertat de creació de centres, la participació de professors, pares i alumnes en determinats centres, la inspecció i l’homologació del sistema educatiu i l’autonomia universitària art. 27.

L’article 28 reconeix el dret a sindicar-se lliurement i el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos art. 28. La llei que regule la vaga establirà garanties per a assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat art. 28.

L’article 29 reconeix el dret de petició individual i col·lectiva, per escrit art. 29.

Deures constitucionals

L’article 30 preveu el dret i el deure de defendre Espanya art. 30. La llei fixarà les obligacions militars i regularà l’objecció de consciència i altres causes d’exempció del servei militar obligatori art. 30. Pot establir-se un servei civil per a fins d’interés general art. 30. Per mitjà de llei podran regular-se deures dels ciutadans en casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública art. 30.

Garanties i suspensió dels drets fonamentals

Garanties

Els drets i les llibertats del Capítol segon del Títol I vinculen tots els poders públics art. 53. Només per llei pot regular-se’n l’exercici, i s’ha de respectar en tot cas el seu contingut essencial art. 53.

La protecció jurisdiccional té dos nivells:

• Tutela davant els tribunals ordinaris mitjançant un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat per a les llibertats i els drets de l’article 14 i de la Secció primera del Capítol segon art. 53.
• Recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, també respecte d’eixos drets i llibertats, i a més respecte de l’objecció de consciència de l’article 30 art. 53.

Els principis del Capítol tercer del Títol I informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics, però només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària segons el que disposen les lleis que els desenrotllen art. 53.

Suspensió

La suspensió de drets està regulada de manera taxada. Podran ser suspesos determinats drets quan s’acorde la declaració de l’estat d’excepció o de setge art. 55. Els drets afectats són els reconeguts en:

• Article 17 art. 55.
• Article 18, apartats 2 i 3 art. 55.
• Article 19 art. 55.
• Article 20, apartats 1 a) i d), i 5 art. 55.
• Article 21 art. 55.
• Article 28.2 art. 55.
• Article 37.2 art. 55.

Hi ha una excepció: en estat d’excepció no se suspén l’article 17.3 art. 55.

A més, una llei orgànica podrà preveure la suspensió individual dels drets de l’article 17.2 i de l’article 18.2 i 18.3 per a persones determinades, amb intervenció judicial necessària i control parlamentari adequat, en relació amb investigacions per actuació de bandes armades o elements terroristes art. 55. L’ús injustificat o abusiu d’estes facultats genera responsabilitat penal art. 55.

El Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble

Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol art. 161. Les seues competències principals són:

• Recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei art. 161.
• Recurs d’empara per violació dels drets i les llibertats a què es referix l’article 53.2 art. 161.
• Conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o d’estes entre si art. 161.
• La resta de matèries que li atribuïsquen la Constitució o les lleis orgàniques art. 161.

El Govern pot impugnar davant el Tribunal Constitucional disposicions i resolucions dels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació produïx la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal ha de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior a cinc mesos art. 161.

En l’àmbit valencià, Les Corts poden interposar recursos d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional art. 22. També el Consell pot interposar el recurs d’inconstitucionalitat i suscitar conflictes de competència art. 32.

Defensor del Poble

El Defensor del Poble és un alt comissionat de les Corts Generals, designat per estes per a la defensa dels drets compresos en el Títol I art. 54. Pot supervisar l’activitat de l’Administració i en dona compte a les Corts Generals art. 54.

En la Comunitat Valenciana, el Síndic de Greuges figura entre les institucions de la Generalitat art. 20.

La reforma de la Constitució Espanyola

La iniciativa de reforma constitucional s’exercix en els termes previstos per a la iniciativa legislativa del Govern, del Congrés, del Senat i de les Assemblees de les Comunitats Autònomes art. 166 art. 87.

Procediment ordinari

Els projectes de reforma constitucional han de ser aprovats per majoria de tres quints de cada Cambra art. 167. Si no hi ha acord, s’intentarà per mitjà d’una comissió paritària de Diputats i Senadors art. 167.

Si no s’aconseguix l’aprovació per eixa via, i el text ha obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés pot aprovar la reforma per majoria de dos terços art. 167.

Una vegada aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seua ratificació si ho sol·licita, dins dels 15 dies següents a l’aprovació, una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres art. 167.

Procediment agreujat

S’aplica quan es propose:

• La revisió total de la Constitució art. 168.
• Una revisió parcial que afecte el Títol preliminar, el Capítol segon, Secció primera del Títol I, o el Títol II art. 168.

En eixe cas:

1. S’ha d’aprovar el principi per majoria de dos terços de cada Cambra art. 168.
2. Es produïx la dissolució immediata de les Corts art. 168.
3. Les noves Cambres han de ratificar la decisió i aprovar el nou text per majoria de dos terços de les dos Cambres art. 168.
4. La reforma aprovada se sotmet necessàriament a referèndum art. 168.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: principis i institucions

La Comunitat Valenciana es constituïx com a Comunitat Autònoma dins de la unitat de la Nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en exercici del dret d’autogovern art. 1. L’Estatut és la seua norma institucional bàsica art. 1.

La Comunitat Valenciana té com a objectiu la consecució de l’autogovern, reforçar la democràcia i garantir la participació de tots els ciutadans en la realització dels seus fins art. 1. A més, com a regió d’Europa, assumix els valors de la Unió Europea i vetlarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus art. 1.

El territori comprén els municipis integrats en les províncies d’Alacant, Castelló i València art. 2.

La condició política de valencians correspon als ciutadans espanyols amb veïnat administratiu en qualsevol dels municipis de la Comunitat Valenciana art. 3. També es reconeixen determinats drets als espanyols residents a l’estranger amb últim veïnat en la Comunitat i als seus descendents, així com als ciutadans de la Unió Europea residents en la Comunitat Valenciana, amb les excepcions que establisquen la Constitució o les lleis de l’Estat art. 3.

En matèria lingüística:

• La llengua pròpia és el valencià art. 6.
• Són oficials el valencià i el castellà art. 6.
• Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los, i a rebre l’ensenyament del valencià i en valencià art. 6.
• Ningú no pot ser discriminat per raó de llengua art. 6.
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià art. 6.

La Generalitat Valenciana: organització, competències i altres institucions

Concepte i òrgans bàsics

El conjunt de les institucions d’autogovern constituïx la Generalitat art. 20. En formen part:

• Les Corts art. 20.
• El President art. 20.
• El Consell art. 20.

També són institucions de la Generalitat:

• Sindicatura de Comptes art. 20.
• Síndic de Greuges art. 20.
• Consell Valencià de Cultura art. 20.
• Acadèmia Valenciana de la Llengua art. 20.
• Consell Jurídic Consultiu art. 20.
• Comité Econòmic i Social art. 20.

La seu de la Generalitat es troba en el Palau d’este nom, a la ciutat de València art. 5.

Les Corts

La potestat legislativa correspon a Les Corts, que representen el poble art. 21. Són inviolables i gaudixen d’autonomia art. 21.

Les seues funcions inclouen aprovar els pressupostos i el deute públic, controlar l’acció del Consell, triar el President, exigir responsabilitat política, interposar recursos d’inconstitucionalitat, aprovar convenis i acords de cooperació, designar senadors i rebre informació sobre tractats internacionals i legislació de la Unió Europea en matèries d’interés per a la Comunitat Valenciana art. 22.

Les Corts estaran constituïdes per un nombre de Diputats no inferior a 99 art. 23. Són triades per quatre anys art. 23. Les electes s’han de constituir en un termini màxim de 90 dies des de la finalització del mandat anterior art. 23.

La Llei Electoral Valenciana ha de ser aprovada per majoria de dos terços de Les Corts i ha de garantir un mínim de 20 Diputats per cada circumscripció provincial art. 24.

Les Corts aproven el seu Reglament per majoria absoluta i adopten acords per majoria simple, excepte disposició expressa en contra; per a adoptar acords és necessària la presència, com a mínim, de la mitat més u dels seus membres art. 25.

El President i el Consell

El President de la Generalitat és triat per Les Corts d’entre els seus membres i nomenat pel Rei art. 27. En primera votació es requerix majoria absoluta; si no s’aconseguix, es repetix al cap de 48 hores i n’hi ha prou amb la majoria simple art. 27. Si transcorren dos mesos des de la primera votació d’investidura sense candidat investit, es dissol la Cambra i es convoquen noves eleccions art. 27.

El President dirigix l’acció del Consell, en coordina les funcions i ostenta la més alta representació de la Comunitat Valenciana, així com l’ordinària de l’Estat en esta art. 28 art. 1.

Les Corts poden exigir la responsabilitat del Consell mitjançant una moció de censura, adoptada per majoria absoluta, proposada com a mínim per la quinta part dels diputats i que ha d’incloure un candidat alternatiu art. 28. No pot votar-se fins cinc dies després de la presentació i durant els dos primers dies poden presentar-se propostes alternatives art. 28.

El Consell és l’òrgan col·legiat de govern de la Generalitat, ostenta la potestat executiva i reglamentària i dirigix l’Administració sota l’autoritat de la Generalitat art. 29. Respon políticament de manera solidària davant Les Corts art. 30. La qüestió de confiança s’entén aprovada quan obté majoria simple art. 30.

Competències i altres institucions

La Generalitat té competències exclusives en nombroses matèries, entre elles l’organització de les seues institucions d’autogovern, cultura, patrimoni, règim local, ordenació del territori, urbanisme i vivenda, higiene, turisme, obres públiques d’interés autonòmic, carreteres d’itinerari íntegre, transports intracomunitaris, aprofitaments hidràulics intraterritorials, pesca en aigües interiors, ordenació farmacèutica, assistència social, joventut, promoció de la dona, protecció de grups socials i esports i oci art. 31.

També ostenta competències de desenrotllament legislatiu i execució en les matèries previstes estatutàriament, dins del marc de la legislació bàsica de l’Estat art. 32, i competències d’execució de la legislació de l’Estat en les matèries expressament enumerades art. 33.

La Sindicatura de Comptes exercix el control econòmic i pressupostari de l’activitat financera de la Generalitat, sense perjuí de la legislació de l’Estat art. 59. El Comité Econòmic i Social pot crear-se per llei de Les Corts art. 60.

Relacions de la Comunitat Valenciana amb l’Estat, altres comunitats i la Unió Europea

La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes per a la gestió i prestació de serveis en matèries de competència exclusiva. Han de ser aprovats per Les Corts i comunicats a les Corts Generals, i entren en vigor als 30 dies de la publicació art. 59.

En altres supòsits, els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes requerixen a més autorització de les Corts Generals art. 59. Estes relacions es fonamenten en els principis de lleialtat institucional i solidaritat art. 59.

La Comunitat Valenciana pot sol·licitar a les Corts Generals que lleis marc i de bases atribuïsquen facultats legislatives a la Generalitat, i també pot sol·licitar a l’Estat transferències o delegacions de competències art. 60.

Respecte de la Unió Europea, la Comunitat Valenciana tindrà una Delegació a Brussel·les com a òrgan administratiu de representació, defensa i promoció dels seus interessos multisectorials art. 61. A més:

• Participarà en mecanismes de control del principi de subsidiarietat art. 61.
• Té dret a participar en processos estatals per a configurar la posició espanyola quan es tracte de competències pròpies o l’afecten art. 61.
• El President en serà el representant en el Comité de les Regions art. 61.
• Ostenta competència exclusiva per al desenrotllament i l’execució de normes europees en l’àmbit de les seues competències art. 61.
• Podrà participar en organitzacions i institucions supranacionals de caràcter regional art. 61.

Acció exterior, administració local, economia i hisenda, i reforma de l’Estatut

Acció exterior

La Generalitat, a través del Consell, pot participar en l’acció exterior de l’Estat quan esta incidisca en les seues competències i ha de ser escoltada quan, sense ser de la seua competència, puga afectar-la art. 62. Pot instar el Govern d’Espanya a subscriure tractats, participar en delegacions espanyoles i en representacions de l’Estat davant organitzacions internacionals en supòsits determinats, ser informada de l’elaboració de tractats i executar en el seu territori tractats, convenis i decisions internacionals que afecten matèries de la seua competència art. 62.

Pot exercir la seua pròpia acció exterior sempre que no comprometa jurídicament l’Estat ni invadisca competències estatals art. 62. També pot, amb l’autorització prèvia de Les Corts, establir convenis de col·laboració amb altres regions europees art. 62.

Administració local

Les entitats locals de la Comunitat Valenciana administren amb autonomia els seus assumptes propis art. 63. Les seues relacions es regixen pels principis de coordinació, cooperació i col·laboració art. 63.

Els municipis es regixen per Ajuntaments de caràcter representatiu, triats per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret art. 64. Les Corts aprovaran la Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana en el marc de la legislació bàsica de l’Estat art. 64.

Es preveu:

• Delegació i descentralització de competències en favor dels ajuntaments i dels ens supramunicipals art. 64.
• Creació del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana per llei art. 64.
• Creació d’una Comissió Mixta entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies art. 64.
• Possible divisió comarcal per llei aprovada per majoria de dos terços de Les Corts art. 65.

Economia i hisenda

En matèria d’hisenda, la Generalitat pot emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió mitjançant acord de Les Corts Valencianes art. 56. El volum i les característiques de les emissions s’han d’ajustar a l’ordenació general de la política creditícia i s’han de coordinar amb l’Estat art. 56. Els títols emesos tindran consideració de fons públics art. 56.

El control econòmic i pressupostari correspon a la Sindicatura de Comptes art. 59.

Reforma de l’Estatut

La reforma de l’Estatut correspon, com a iniciativa, al Consell, a la quinta part dels membres de Les Corts Valencianes o a les Corts Generals art. 61. Ha de ser aprovada per Les Corts per majoria de tres quints dels seus membres, llevat que només tinga per objecte l’ampliació de l’àmbit competencial, cas en què n’hi ha prou amb la majoria simple art. 61.

Després de l’aprovació per Les Corts, els tràmits posteriors són els mateixos que es van exigir per a l’aprovació de l’Estatut art. 61. Si la reforma no obté la majoria exigida, no podrà iniciar-se un nou procediment sobre el mateix punt durant el mateix mandat de Les Corts art. 61. A més, la reforma dels Estatuts requerix en tot cas l’aprovació per les Corts Generals mitjançant llei orgànica art. 147.

El que més cau

1. Detenció preventiva: màxim 72 hores per a la posada en llibertat o a disposició judicial art. 17.
2. Reforma constitucional ordinària: majoria de 3/5 de cada Cambra; referèndum si el demana 1/10 d’una Cambra en 15 dies art. 167.
3. Reforma constitucional agreujada: majoria de 2/3 de cada Cambra, dissolució de les Corts, nova aprovació per 2/3 i referèndum obligatori art. 168.
4. Llei orgànica: aprovació, modificació o derogació per majoria absoluta del Congrés en votació final sobre el conjunt art. 81.
5. Les Corts: mínim de 99 diputats i mandat de 4 anys; constitució de la Cambra en un màxim de 90 dies art. 23.
6. Llei Electoral Valenciana: aprovació per 2/3 de Les Corts i mínim de 20 diputats per circumscripció provincial art. 24.
7. Investidura del President: majoria absoluta en primera votació; majoria simple al cap de 48 hores en la segona; si passen 2 mesos sense investidura, dissolució art. 27.
8. Moció de censura al President i al Consell: proposada com a mínim per 1/5 dels diputats, aprovació per majoria absoluta, votació no abans de 5 dies art. 28.