La Constitució Espanyola de 1978 (I): Títol preliminar; Drets i deures fonamentals; La Corona; Les Corts Generals.

El títol preliminar

La Constitució Espanyola de 1978 s’obri amb un títol preliminar de nou articles que fixa les decisions polítiques fonamentals. L’article 1 declara que Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític; que la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat; i que la forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària art. 1.

L’article 2 es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles art. 2. L’article 3 proclama el castellà com a llengua espanyola oficial de l’Estat, amb el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la, i afig que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus Estatuts; la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques és un patrimoni cultural objecte d’especial respecte i protecció art. 3.

Completen el títol preliminar la bandera (tres franges horitzontals, roja, groga i roja, i la groga és de doble amplària que cada una de les roges) art. 4, la capitalitat de l’Estat en la vila de Madrid art. 5, els partits polítics com a expressió del pluralisme polític, l’estructura interna i el funcionament dels quals hauran de ser democràtics art. 6, els sindicats i associacions empresarials art. 7, les Forces Armades art. 8 i, per a tancar el bloc, l’article 9, que sotmet els ciutadans i els poders públics a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic, encarrega als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguen reals i efectives, i garantix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics art. 9.

Drets i deures fonamentals

El títol I s’obri amb l’article 10: la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenrotllament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’orde polític i de la pau social; i les normes relatives als drets fonamentals s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats ratificats per Espanya art. 10. El capítol I regula els espanyols i els estrangers: la nacionalitat, de la qual cap espanyol d’origen no podrà ser privat art. 11, la majoria d’edat als díhuit anys art. 12 i el règim de l’extradició i l’asil art. 13.

La secció 1a del capítol II (articles 15 a 29) conté el nucli dur: dret a la vida i a la integritat física i moral, amb abolició de la pena de mort llevat del que puguen disposar les lleis penals militars per a temps de guerra art. 15; llibertat ideològica, religiosa i de culte, sense que ningú puga ser obligat a declarar sobre la seua ideologia, religió o creences art. 16; llibertat personal, amb la detenció preventiva limitada al temps estrictament necessari i un termini màxim de 72 hores, i l’habeas corpus com a remei enfront de la detenció il·legal art. 17; honor, intimitat, imatge pròpia, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions, amb el límit de l’ús de la informàtica per a garantir l’honor i la intimitat art. 18; llibertats d’expressió i informació, el segrest de publicacions de les quals només pot acordar-se en virtut de resolució judicial art. 20; reunió, associació, participació i accés a funcions i càrrecs públics en condicions d’igualtat art. s. 21 a 23; tutela judicial efectiva i presumpció d’innocència art. 24; principi de legalitat penal, amb la prohibició que l’Administració civil impose sancions que impliquen privació de llibertat art. 25; educació, sindicació, vaga i petició art. s. 27 a 29.

Els principis rectors del capítol III (articles 39 a 52) inclouen la protecció de la família, la seguretat social, la protecció de la salut —on es fonamenta tota l’organització sanitària— art. 43, el medi ambient, l’habitatge o l’atenció a les persones majors.

Les garanties estan en el capítol IV. L’article 53 distingix tres nivells: els drets del capítol II vinculen tots els poders públics i només poden regular-se per llei que en respecte el contingut essencial; els de la secció 1a, més l’article 14 i l’objecció de consciència, disposen del procediment preferent i sumari davant els tribunals ordinaris i del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional; i els principis rectors informen la legislació, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics, però només poden al·legar-se davant la jurisdicció ordinària d’acord amb les lleis que els despleguen art. 53. El Defensor del Poble és l’alt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets del títol I art. 54, i l’article 55 regula la suspensió de drets: general, quan es declara l’estat d’excepció o de setge, i individual per a persones determinades en relació amb investigacions de bandes armades o elements terroristes art. 55.

La Corona

El títol II definix el Rei com a Cap de l’Estat, símbol de la seua unitat i permanència, que arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i assumix la més alta representació de l’Estat en les relacions internacionals art. 56. La successió seguix l’orde regular de primogenitura i representació, amb preferència de la línia anterior a les posteriors i, dins de la mateixa línia, del grau més pròxim art. 57. L’article 62 enumera les seues funcions: sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts Generals, convocar eleccions i referèndum, proposar el candidat a President del Govern, expedir els decrets acordats en Consell de Ministres, el comandament suprem de les Forces Armades i el dret de gràcia d’acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals art. 62. Els actes del Rei estan sempre refrendats pel President del Govern i, si és el cas, pels Ministres competents; en responen les persones que els refrenden i, sense referendament, no tenen validesa art. s. 64 i 65.

Les Corts Generals

Les Corts Generals representen el poble espanyol, estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, exercixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressupostos i controlen l’acció del Govern art. 66. El Congrés es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, amb la província com a circumscripció art. 68; el Senat és la cambra de representació territorial, amb quatre senadors per província elegits pels votants i designació autonòmica addicional art. 69. Les dos cambres s’elegixen per quatre anys.

Els parlamentaris gaudixen d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seues funcions i d’immunitat, de manera que durant el seu mandat només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant i no podran ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la cambra respectiva art. 71. Les cambres funcionen en ple i comissions, es reunixen anualment en dos períodes ordinaris de sessions —de setembre a desembre i de febrer a juny— i adopten els seus acords per majoria dels membres presents, amb l’assistència de la majoria dels seus membres art. s. 73 i 79. Hi ha una Diputació Permanent en cada cambra, amb un mínim de vint-i-un membres i representació proporcional dels grups parlamentaris art. 78.