Test del tema 1 · Auxiliar administratiu/iva

L’article 1.1 disposa que Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

L’article 1.1 declara que Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret. La mateixa fórmula reunix la subjecció de tots a la llei, la legitimació democràtica del poder i la clàusula social d’intervenció dels poders públics.

L’article 2 es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

L’article 3.1 disposa que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.

L’article 3.3 declara que la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

L’article 4.1 descriu la bandera d’Espanya formada per tres franges horitzontals, roja, groga i roja, i la groga és de doble amplària que cada una de les roges.

L’article 5 establix que la capital de l’Estat és la vila de Madrid.

L’article 6 disposa que els partits polítics expressen el pluralisme polític i són instrument fonamental per a la participació política; la seua creació i l’exercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei, i la seua estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.

L’article 7, dins del títol preliminar, assenyala que els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribuïxen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis, i exigix que la seua estructura interna i funcionament siguen democràtics.

L’article 9.3 garantix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

L’article 11.2 disposa que cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seua nacionalitat. L’apartat 1 remet a la llei l’adquisició, la conservació i la pèrdua de la nacionalitat espanyola.

L’article 12 establix que els espanyols són majors d’edat als díhuit anys.

L’article 13.3 establix que queden exclosos de l’extradició els delictes polítics, sense que es consideren com a tals els actes de terrorisme. L’extradició només es concedirà en compliment d’un tractat o de la llei, atenent el principi de reciprocitat.

L’article 14 proclama que els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. La clàusula final és oberta, no taxativa.

L’article 15 reconeix el dret de tots a la vida i a la integritat física i moral i declara abolida la pena de mort, llevat del que puguen disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.

L’article 16.3 declara que cap confessió tindrà caràcter estatal, i afig que els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.

L’article 17.3 disposa que tota persona detinguda ha de ser informada de forma immediata, i de manera que li siga comprensible, dels seus drets i de les raons de la seua detenció, sense que puga ser obligada a declarar, i se li garantix l’assistència d’advocat.

L’article 18.4 establix que la llei limitarà l’ús de la informàtica per a garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. És l’ancoratge constitucional de la protecció de dades.

L’article 20.2 disposa que l’exercici d’estos drets no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia, i l’apartat 5 reserva a la resolució judicial el segrest de publicacions i gravacions.

L’article 21.1 reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes, l’exercici del qual no necessita autorització prèvia. Només les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions exigixen comunicació prèvia a l’autoritat.

L’article 22.3 obliga a inscriure en un registre les associacions constituïdes a l’empara d’este article, però només als efectes de publicitat. La inscripció no és constitutiva ni suposa autorització administrativa.

L’article 23.1 reconeix el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

L’article 24.2 reconeix el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i assistència de lletrat, a ser informat de l’acusació, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents i a la presumpció d’innocència.

L’article 25.3 establix que l’Administració civil no podrà imposar sancions que, directament o subsidiàriament, impliquen privació de llibertat. És un límit clàssic de la potestat sancionadora administrativa.

L’article 27.7 disposa que els professors, els pares i, si és el cas, els alumnes intervindran en el control i la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els termes que la llei establisca.

L’article 28.1 reconeix el dret a sindicar-se lliurement i afig que la llei podrà limitar o exceptuar l’exercici d’este dret a les Forces o Instituts armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar, i regularà les peculiaritats del seu exercici per als funcionaris públics.

L’article 29.2 establix que els membres de les Forces o Instituts armats o dels cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir el dret de petició només individualment i d’acord amb el que disposa la seua legislació específica.

L’article 31.1 obliga tots a contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, no tindrà abast confiscatori.

L’article 35.2 disposa que la llei regularà un estatut dels treballadors. L’apartat 1 reconeix el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient.

L’article 43.3 encomana als poders públics fomentar l’educació sanitària, l’educació física i l’esport, i facilitar l’adequada utilització de l’oci. Els apartats 1 i 2 reconeixen el dret a la protecció de la salut i la competència pública per a organitzar i tutelar la salut pública.

L’article 53.1 establix que els drets i llibertats reconeguts en el capítol II vinculen tots els poders públics i que només per llei, que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se’n l’exercici, amb la tutela del recurs d’inconstitucionalitat.

L’article 53.3 disposa que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis del capítol III informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics, i que només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposen les lleis que els despleguen.

L’article 55.2 preveu que una llei orgànica puga determinar la forma i els casos en què, de manera individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets dels articles 17.2 i 18.2 i 3 poden ser suspesos per a persones determinades en relació amb les investigacions corresponents a l’actuació de bandes armades o elements terroristes.

L’article 56.1 disposa que el Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals i exercix les funcions que li atribuïxen expressament la Constitució i les lleis.

L’article 57.1 establix que la successió seguirà l’orde regular de primogenitura i representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; dins de la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, el varó a la dona, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys.

L’article 62.i) atribuïx al Rei exercir el dret de gràcia d’acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals. El mateix article enumera sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts Generals i el comandament suprem de les Forces Armades.

L’article 64.1 disposa que els actes del Rei seran refrendats pel President del Govern i, si és el cas, pels Ministres competents, i l’apartat 2 afig que dels actes del Rei en seran responsables les persones que els refrenden.

L’article 65.2 disposa que el Rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seua Casa. L’apartat 1 li atribuïx distribuir lliurement la quantitat global que reba dels Pressupostos de l’Estat per al sosteniment de la seua Família i Casa.

L’article 66 establix que les Corts Generals representen el poble espanyol, estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, exercixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribuïsca la Constitució.

L’article 68.2 establix que la circumscripció electoral és la província, que les poblacions de Ceuta i Melilla estaran representades cada una per un diputat i que la llei distribuirà el nombre total de diputats i assignarà una representació mínima inicial a cada circumscripció.

L’article 69.5 disposa que les comunitats autònomes designaran a més un senador i un altre més per cada milió d’habitants del seu respectiu territori, i la designació correspon a l’assemblea legislativa.

L’article 71.1 declara que els diputats i senadors gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seues funcions. L’apartat 2 hi afig la immunitat, que impedix la seua detenció llevat de delicte flagrant i la seua inculpació o processament sense autorització de la cambra.

L’article 73.1 establix que les Cambres es reuniran anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny.

L’article 78.1 disposa que en cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de vint-i-un membres, que representaran els grups parlamentaris en proporció a la seua importància numèrica.

L’article 79.1 exigix per a adoptar acords que les Cambres estiguen reunides reglamentàriament i amb l’assistència de la majoria dels seus membres; els acords s’adopten per majoria dels membres presents, sense perjudici de les majories especials previstes.