La Constitució Espanyola de 1978: estructura i contingut. Drets i deures fonamentals, la seua garantia i suspensió. El Tribunal Constitucional. El defensor del poble. Reforma de la Constitució. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: La Generalitat. Competències. Relacions amb l’Estat i altres Comunitats Autònomes. Relacions amb la unió europea. Acció exterior. Administració local. Economia i Hisenda. Reforma de l’Estatut. Altres institucions de la Generalitat Valenciana.

La Constitució Espanyola de 1978: estructura, valors i principis

La Constitució Espanyola de 1978 configura Espanya com un Estat social i democràtic de Dret i establix com a valors superiors de l’ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític art. 1. La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat, i la forma política de l’Estat és la Monarquia parlamentària art. 1.

Al costat d’això, la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, reconeix i garantix el dret a l’autonomia de nacionalitats i regions i proclama la solidaritat entre totes elles art. 2. Esta idea és bàsica per a entendre el sistema autonòmic i, dins d’este, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

L’article 9 conté diversos principis essencials per a qualsevol examen:

• Subjecció dels ciutadans i dels poders públics a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic art. 9.
• Manament als poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguen reals i efectives, remoure els obstacles i facilitar la participació ciutadana art. 9.
• Garantia dels principis de legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics art. 9.

L’article 10 situa en la base del sistema la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenrotllament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres art. 10. A més, ordena interpretar les normes relatives a drets fonamentals i llibertats d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans i amb els tractats internacionals ratificats per Espanya art. 10.

Quant a l’organització territorial, l’Estat s’organitza en municipis, províncies i Comunitats Autònomes, totes elles amb autonomia per a la gestió dels seus interessos respectius art. 137.

Drets i deures fonamentals en la Constitució

El tema exigix conéixer el bloc principal de drets fonamentals i llibertats públiques i alguns deures constitucionals.

Principi d’igualtat

Els espanyols són iguals davant la llei, sense discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social art. 14.

Drets de la persona

La Constitució reconeix:

• Dret a la vida i a la integritat física i moral; prohibició de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants art. 15.
• Llibertat ideològica, religiosa i de culte, amb l’única limitació necessària per al manteniment de l’orde públic protegit per la llei art. 16.
• Dret a la llibertat i a la seguretat art. 17.
• Dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge art. 18.

Llibertat personal i garanties del detingut

L’article 17 és especialment preguntable:

• Ningú no pot ser privat de llibertat sinó en els casos i en la forma que preveu la llei art. 17.
• La detenció preventiva no pot durar més del temps estrictament necessari i, en tot cas, el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició judicial en un termini màxim de 72 hores art. 17.
• El detingut ha de ser informat immediatament dels seus drets i de les raons de la seua detenció, i se li garantix l’assistència d’advocat art. 17.
• La llei regularà el procediment d’habeas corpus per a la immediata posada a disposició judicial de qui estiga detingut il·legalment art. 17.

Inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions

El domicili és inviolable, i no s’hi pot fer cap entrada ni cap registre sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant art. 18. També es garantix el secret de les comunicacions, excepte per resolució judicial art. 18.

Llibertats de circulació, expressió, reunió i associació

La Constitució reconeix:

• Dret a triar lliurement la residència i a circular pel territori nacional, així com a entrar i eixir lliurement d’Espanya art. 19.
• Llibertats d’expressió, de creació literària, artística, científica i tècnica, llibertat de càtedra i dret a la informació veraç art. 20.
• Prohibició de la censura prèvia art. 20.
• El segrest de publicacions, enregistraments o altres mitjans d’informació només es pot acordar per resolució judicial art. 20.
• Dret de reunió pacífica i sense armes, sense autorització prèvia art. 21.
• En les reunions en llocs de trànsit públic i en les manifestacions només és possible la prohibició quan hi haja raons fundades d’alteració de l’orde públic, amb perill per a persones o béns art. 21.
• Dret d’associació, amb la prohibició de les associacions il·legals, secretes o de caràcter paramilitar art. 22.

Participació política i tutela judicial

Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants, i a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics art. 23.

Totes les persones tenen dret a la tutela judicial efectiva sense que es puga produir indefensió art. 24. A més, es reconeixen el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa, a l’assistència de lletrat, a ser informat de l’acusació, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència art. 24.

Educació, llibertat sindical, vaga i petició

Es reconeixen el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament art. 27. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït art. 27.

Tots tenen dret a sindicar-se lliurement art. 28. També es reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos, amb les garanties necessàries per a assegurar el manteniment dels servicis essencials de la comunitat art. 28.

Els espanyols tenen dret de petició, individual i col·lectiva, per escrit art. 29.

Deures constitucionals

Entre els deures de l’article 30:

• Dret i deure de defendre Espanya art. 30.
• Possibilitat d’establir un servici civil per a fins d’interés general art. 30.
• Possibilitat de regular els deures dels ciutadans en casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública art. 30.

Garanties jurisdiccionals i suspensió de drets

Garanties dels drets

Els drets i les llibertats del Capítol segon del Títol I vinculen tots els poders públics art. 53. El seu exercici només es pot regular per llei, que ha de respectar en tot cas el seu contingut essencial art. 53.

La Constitució distingix una protecció reforçada per a l’article 14 i per als drets de la Secció primera del Capítol segon. Qualsevol ciutadà en podrà demanar la tutela davant dels Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, si escau, per mitjà del recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional art. 53. El recurs d’empara també és aplicable a l’objecció de consciència de l’article 30 art. 53.

Suspensió de drets

La suspensió de drets apareix en l’article 55. Poden ser suspesos determinats drets quan es declare l’estat d’excepció o l’estat de setge art. 55. La Constitució cita expressament els drets dels articles 17, 18.2 i 18.3, 19, 20.1 a) i d), 20.5, 21, 28.2 i 37.2, amb l’excepció de l’article 17.3 en el supòsit d’estat d’excepció art. 55.

A més, una llei orgànica podrà establir la suspensió individual, amb la intervenció judicial necessària i el control parlamentari adequat, dels drets de l’article 17.2 i de l’article 18.2 i 18.3 per a persones determinades en relació amb investigacions sobre bandes armades o elements terroristes art. 55. L’ús injustificat o abusiu d’estes facultats produïx responsabilitat penal art. 55.

El Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble

El Tribunal Constitucional

El material facilitat no conté una regulació completa de la composició i de les funcions del Tribunal Constitucional, però sí que en dona referències decisives.

En primer lloc, l’article 53 establix que els drets i les llibertats es tutelaran d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a) i preveu el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional art. 53.

En segon lloc, les Corts poden interposar recursos d’inconstitucionalitat i comparéixer davant del Tribunal Constitucional art. 22. També el Consell pot interposar recurs d’inconstitucionalitat i suscitar conflictes de competència en els termes de l’article 161.1.c) de la Constitució art. 32.

En tercer lloc, les lleis de la Generalitat estan subjectes al control de constitucionalitat, exercit pel Tribunal Constitucional art. 29.

Amb este material, el Tribunal Constitucional s’ha de relacionar en l’examen amb tres idees:

• tutela per mitjà de l’empara art. 53
• control de constitucionalitat de les lleis art. 29
• resolució de recursos d’inconstitucionalitat i de conflictes de competència plantejats per institucions autonòmiques art. 22 art. 32

El Defensor del Poble

El Defensor del Poble és un alt comissionat de les Corts Generals, designat per estes per a la defensa dels drets compresos en el Títol I de la Constitució art. 54. Pot supervisar l’activitat de l’Administració i ha de retre comptes a les Corts Generals art. 54. La seua regulació correspon a una llei orgànica art. 54.

En l’àmbit valencià existix el Síndic de Greuges com a institució de la Generalitat art. 20.

La reforma de la Constitució Espanyola

La iniciativa de reforma constitucional s’exercix en els termes que preveuen els apartats 1 i 2 de l’article 87 art. 166.

Procediment ordinari

Els projectes de reforma s’han d’aprovar per una majoria de tres cinquens de cada Cambra art. 167. Si no hi ha acord, s’intentarà per mitjà d’una Comissió paritària de Diputats i Senadors art. 167.

Si tot i això no s’aconseguix l’aprovació, però el text obté el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés pot aprovar la reforma per majoria de dos terços art. 167.

Aprovada la reforma, serà sotmesa a referèndum si ho sol·licita, dins dels 15 dies següents a l’aprovació, una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres art. 167.

Procediment agreujat

Quan es propose una revisió total de la Constitució o una de parcial que afecte el Títol preliminar, el Capítol segon, Secció primera del Títol I, o el Títol II, s’exigix un procediment més rígid art. 168:

• aprovació del principi per majoria de dos terços de cada Cambra art. 168
• dissolució immediata de les Corts art. 168
• ratificació per les noves Cambres art. 168
• aprovació del nou text per majoria de dos terços de les dos Cambres art. 168
• referèndum obligatori per a la seua ratificació art. 168

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: principis i institucions

La Comunitat Valenciana es constituïx en Comunitat Autònoma dins de la unitat de la Nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en exercici del dret d’autogovern art. 1. L’Estatut és la seua norma institucional bàsica art. 1.

El seu objectiu és la consecució de l’autogovern en els termes de l’Estatut, reforçar la democràcia i garantir la participació de tots els ciutadans art. 1. A més, la Comunitat Valenciana, com a regió d’Europa, assumix els valors de la Unió Europea i vetlarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus art. 1.

El territori de la Comunitat Valenciana comprén el dels municipis integrats en les províncies d’Alacant, Castelló i València art. 2.

Tenen la condició política de valencians els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis de la Comunitat Valenciana art. 3. També es reconeix un règim per als espanyols residents a l’estranger amb l’últim veïnatge administratiu valencià i per als seus descendents, en els termes previstos art. 3.

Llengua i seu

La llengua pròpia és el valencià art. 6. El valencià és oficial a la Comunitat Valenciana, igual que el castellà, idioma oficial de l’Estat art. 6. Tots tenen dret a conéixer-los, a usar-los i a rebre l’ensenyament del valencià i en valencià art. 6. Ningú no pot ser discriminat per raó de la seua llengua art. 6. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià art. 6.

La seu de la Generalitat està en el palau de la Generalitat, a la ciutat de València art. 5.

La Generalitat Valenciana: organització i competències

El conjunt de les institucions d’autogovern constituïx la Generalitat art. 20. En formen part les Corts, el President i el Consell art. 20. També són institucions de la Generalitat la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el Comité Econòmic i Social art. 20.

Les Corts

La potestat legislativa correspon a les Corts, que representen el poble, són inviolables i gaudixen d’autonomia art. 21. Tenen la seu en el Palau dels Borja de València art. 21.

Les seues funcions inclouen:

• aprovar els pressupostos i les emissions de deute públic art. 22
• controlar l’acció del Consell art. 22
• elegir el President art. 22
• exigir la responsabilitat política del President i del Consell art. 22
• interposar recursos d’inconstitucionalitat art. 22
• aprovar convenis i acords de cooperació amb l’Estat i amb altres Comunitats Autònomes art. 22
• designar els Senadors en representació de la Comunitat Valenciana art. 22
• rebre informació, debatre i emetre opinió sobre tractats internacionals i legislació de la Unió Europea d’interés per a la Comunitat Valenciana art. 22

Les Corts estan constituïdes per un nombre de diputats no inferior a 99 art. 23. Són elegides per quatre anys art. 23. Les Corts electes es constituiran en un termini màxim de 90 dies des de la finalització del mandat anterior art. 23.

La Llei Electoral Valenciana s’ha d’aprovar per dos terços de les Corts i ha de garantir un mínim de 20 diputats per cada circumscripció provincial art. 24.

El President de la Generalitat

El President és elegit per les Corts d’entre els seus membres i nomenat pel Rei art. 27. En la primera votació es requerix majoria absoluta; si no s’obté, la votació es repetix 48 hores després i n’hi ha prou amb la majoria simple art. 27.

Si en el termini de dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat no obté la confiança de les Corts, el President de les Corts, per acord de la Mesa, dissoldrà la Cambra i el President en funcions convocarà noves eleccions art. 27.

El President dirigix l’acció del Consell, en coordina les funcions i ostenta la més alta representació de la Comunitat Valenciana, així com l’ordinària de l’Estat en ella art. 28 art. 1.

Pot dissoldre les Corts mitjançant Decret amb l’acord previ del Consell, llevat que estiga en tramitació una moció de censura art. 28.

El Consell

El Consell és l’òrgan col·legiat de govern de la Generalitat i ostenta la potestat executiva i reglamentària art. 29. Dirigix l’Administració sota l’autoritat de la Generalitat art. 29. Els seus membres, els Consellers, són designats pel President art. 29.

Respon políticament de forma solidària davant de les Corts, sense perjuí de la responsabilitat directa de cada membre per la seua gestió art. 30. El President, amb la deliberació prèvia del Consell, pot plantejar la qüestió de confiança, que s’entén aprovada per majoria simple art. 30.

La moció de censura exigix majoria absoluta, ha de ser proposta com a mínim per una quinta part dels diputats i ha d’incloure un candidat a la Presidència art. 28. No es pot votar fins cinc dies després de la seua presentació, i durant els dos primers dies es poden presentar alternatives art. 28.

Competències de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana té competències exclusives, entre altres, sobre l’organització de les seues institucions d’autogovern, la cultura, el patrimoni, el règim local, l’ordenació del territori, l’urbanisme i la vivenda, el turisme, l’assistència social, la joventut, la promoció de la dona, els esports i el lleure art. 31. També hi apareixen matèries com la higiene, l’ordenació farmacèutica, les carreteres, els transports, els ports, la caça, la pesca fluvial i l’artesania art. 31.

A més, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat li corresponen el desenrotllament legislatiu i l’execució en matèries com el règim jurídic i la responsabilitat de la seua Administració, els contractes i les concessions administratives, la protecció del medi ambient i el sistema de consultes populars municipals en el seu àmbit art. 32.

Relacions amb l’Estat, amb altres comunitats, amb la Unió Europea i acció exterior

Les relacions interadministratives es regixen pels principis de lleialtat institucional, adequació a l’orde de distribució de competències, col·laboració, cooperació, coordinació, eficiència, responsabilitat, garantia i igualtat en l’exercici dels drets i solidaritat interterritorial art. 140.

La Constitució prohibix la federació de Comunitats Autònomes art. 145. Els Estatuts poden preveure convenis entre Comunitats Autònomes per a la gestió i la prestació de servicis propis, així com la seua comunicació a les Corts Generals; en els altres supòsits, els acords de cooperació requerixen l’autorització de les Corts Generals art. 145.

Les Corts aproven, a proposta del Consell, els convenis i els acords de cooperació amb l’Estat i amb les altres Comunitats Autònomes art. 22. El President firma eixos convenis i acords art. 10.

En relació amb la Unió Europea, la Comunitat Valenciana n’assumix els valors i vetlarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets dels ciutadans europeus art. 1. Les Corts rebran informació, debatran i emetran opinió sobre tractats internacionals i legislació de la Unió Europea en matèries d’interés per a la Comunitat Valenciana art. 22. El President representa la Comunitat Valenciana en el Comité de les Regions de la Unió Europea art. 10.

Sobre l’acció exterior, el material només permet afirmar que la Generalitat pot sol·licitar a l’Estat la celebració de tractats o convenis en els Estats on hi haja comunitats de valencians a l’exterior, amb la finalitat prevista en l’Estatut art. 3.

Administració local, economia i hisenda, i reforma de l’Estatut

Administració local

La Constitució integra els municipis i les províncies en l’organització territorial de l’Estat i els reconeix autonomia per a la gestió dels seus interessos art. 137.

La Comunitat Valenciana pot assumir competències sobre alteracions de termes municipals i funcions sobre corporacions locals la transferència de les quals autoritze la legislació de règim local art. 148. L’Estatut li atribuïx competència exclusiva en règim local, alteracions de termes municipals i denominació oficial de municipis i topònims art. 31.

Economia i Hisenda

Dins de les funcions de les Corts hi ha la d’aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de deute públic art. 22. En matèria competencial, l’Estatut atribuïx competències sobre turisme, artesania, cooperatives, assistència social i altres matèries amb rellevància econòmica i social art. 31. També atribuïx el desenrotllament legislatiu i l’execució en l’ordenació del crèdit, la banca i les assegurances, i la reserva al sector públic de recursos o servicis essencials art. 32.

Reforma de l’Estatut

Els Estatuts d’Autonomia són la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma art. 147. Han de contindre, entre altres elements, la denominació de la Comunitat, la delimitació del territori, la denominació, l’organització i la seu de les seues institucions pròpies i les competències assumides art. 147.

La reforma de l’Estatut s’ajustarà al procediment establit en el mateix Estatut i requerirà en tot cas l’aprovació per les Corts Generals mitjançant llei orgànica art. 147. Això connecta amb el règim de les lleis orgàniques, l’aprovació, la modificació o la derogació de les quals exigix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte art. 81.

El que més es pregunta

1. Detenció preventiva: màxim de 72 hores per a la posada en llibertat o a disposició judicial art. 17.
2. Investidura del President: primera votació per majoria absoluta; la segona, 48 hores després, per majoria simple art. 27.
3. Falta d’investidura: si en 2 mesos des de la primera votació ningú no obté la confiança, es dissol la Cambra i es convoquen eleccions art. 27.
4. Moció de censura valenciana: la proposa com a mínim 1/5 dels diputats, inclou candidat i exigix majoria absoluta art. 28.
5. Termini de la moció de censura: no es pot votar fins 5 dies després de la seua presentació; alternatives durant els 2 primers dies art. 28.
6. Les Corts: mínim de 99 diputats i mandat de 4 anys art. 23.
7. Llei Electoral Valenciana: requerix 2/3 de les Corts i garantix un mínim de 20 diputats per província art. 24.
8. Reforma constitucional: procediment ordinari per 3/5 de cada Cambra; agreujat per 2/3 de cada Cambra, dissolució de les Corts i referèndum obligatori art. 167 art. 168.