Test del tema 1 · Zelador/a

La Constitució establix expressament que la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. Així ho disposa l’article 1.2 de la CE.

El text constitucional fixa de manera expressa quina és la forma política de l’Estat espanyol. L’article 1.3 CE assenyala que és la Monarquia parlamentària.

L’article 9.2 CE imposa als poders públics el deure de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups siguen reals i efectives. A més, han de remoure els obstacles i facilitar la participació ciutadana.

La Constitució preveu que una llei orgànica regule la institució del Defensor del Poble com a alt comissionat de les Corts Generals. Així ho establix l’article 54 CE, i li atribuïx la supervisió de l’activitat administrativa.

La Constitució diferencia les lleis orgàniques de les ordinàries pel seu contingut i pel seu procediment d’aprovació. L’article 81.2 CE exigix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.

La Constitució protegix la llibertat personal i preveu un mecanisme específic per a la detenció il·legal. L’article 17.4 CE ordena regular un procediment d’habeas corpus per a la immediata posada a disposició judicial.

La Constitució distingix entre la reunió general i les reunions en llocs de trànsit públic o les manifestacions. En estos casos, l’article 21.2 CE exigix comunicació prèvia a l’autoritat, no autorització prèvia.

El dret d’associació gaudix d’una garantia reforçada davant de les ingerències de l’Administració. L’article 22.4 CE establix que les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en les seues activitats en virtut de resolució judicial motivada.

La Llei 40/2015 diferencia la cooperació de la coordinació. L’article 140.1.d definix la cooperació com l’assumpció voluntària de compromisos específics per dos o més Administracions en l’exercici de les seues competències.

La promulgació de les lleis autonòmiques correspon al President en la seua condició de representant ordinari de l’Estat a la Comunitat Valenciana. Així ho establix l’article 11 de la Ley 5/1983.

El domicili és inviolable com a manifestació del dret a la intimitat. Segons l’article 18.2 de la Constitució, només és possible l’entrada o el registre amb el consentiment del titular o amb resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

La Constitució protegix estes llibertats davant dels controls previs del poder públic. L’article 20.2 assenyala que el seu exercici no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia.

El dret de participació política inclou l’elecció de representants en condicions democràtiques. L’article 23.1 de la Constitució indica que han de ser lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

La Constitució preveu una via específica de tutela reforçada de certs drets fonamentals. L’article 53.2 establix que, si escau, se’n podrà demanar la tutela a través del recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.

La reforma constitucional ordinària té una majoria reforçada de partida. L’article 167.1 disposa que els projectes de reforma hauran de ser aprovats per una majoria de tres cinquens de cadascuna de les Cambres.

La Constitució reconeix el dret d’associació i limita l’abast de la inscripció registral. L’article 22.3 establix que les associacions hauran d’inscriure’s en un registre només als efectes de publicitat.

La revisió total o la parcial agreujada seguix un procediment especialment reforçat. L’article 168.1 disposa que, aprovat el principi per majoria de dos terços de cada Cambra, es procedirà a la dissolució immediata de les Corts.

La Constitució distingix entre els convenis previstos estatutàriament i els altres acords de cooperació. L’article 145.2 establix que, en els altres supòsits, els acords de cooperació entre Comunitats Autònomes necessitaran l’autorització de les Corts Generals.

La llibertat ideològica i religiosa inclou una garantia negativa davant de la compulsió. L’article 16.2 de la Constitució establix que ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seua ideologia, religió o creences.

La Constitució admet en supòsits taxats la suspensió individual de determinats drets, però amb garanties fortes. L’article 55.2 exigix una llei orgànica i, a més, la intervenció judicial necessària i l’adequat control parlamentari.

L’article 1.1 de la Constitució establix que Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Per tant, eixa és l’opció correcta d’acord amb el tenor literal del precepte.

L’article 10.2 de la Constitució disposa que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i amb els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya. No remet amb caràcter preferent ni als reglaments ni al costum.

L’article 18.3 de la Constitució garantix el secret de les comunicacions, especialment de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució judicial. Per això, només la intervenció judicial permet l’excepció prevista en el mateix precepte.

L’article 20.1.d) reconeix el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La veracitat és, per tant, el requisit expressament mencionat per la Constitució.

L’article 27.4 de la Constitució establix literalment que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. Les altres opcions introduïxen elements que no estan continguts en eixe apartat.

L’article 168.1 preveu que, en els supòsits de revisió total o de reforma agreujada, s’aprove el principi per majoria de dos terços de cada Cambra i es produïsca la dissolució immediata de les Corts. Eixa és la seqüència constitucional establida per a este procediment especial.

L’article 53.2 establix que qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en l’article 14 i en la Secció primera del Capítol segon, si escau, a través del recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. La qüestió d’inconstitucionalitat no és una via que la part promoga directament com a tutela del seu dret.

L’article 143.3 de la Constitució disposa que la iniciativa del procés autonòmic, si no prosperara, només podrà reiterar-se passats cinc anys.

L’article 145.2 distingix entre els convenis per a la gestió i la prestació de servicis propis i els altres acords de cooperació. Per a estos últims exigix l’autorització de les Corts Generals.

L’article 17.2 de la Constitució establix que, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dos hores el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial. Eixe és el límit màxim fixat constitucionalment.

L’article 55.1 permet suspendre determinats drets en estat d’excepció o de setge, però exceptua expressament l’apartat 3 de l’article 17 per al supòsit de declaració d’estat d’excepció. Per això, eixe contingut no queda suspés en el dit estat.

L’article 22.5 prohibix les associacions secretes i les de caràcter paramilitar; a més, són il·legals les associacions que perseguisquen fins o utilitzen mitjans tipificats com a delicte.

L’article 4 de la Ley 5/1983 disposa que el President electe començarà a exercir les seues funcions a partir del dia de la publicació en el Boletín Oficial del Estado del seu nomenament pel Rei. Eixe moment és el que determina l’inici de l’exercici del càrrec.

L’article 1.3 disposa que la forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària; el mateix article proclama l’Estat social i democràtic de Dret i que la sobirania nacional residix en el poble espanyol.

L’article 9.3 enumera diversos principis garantits per la Constitució. Entre estos figura la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. Eixa és precisament la garantia mencionada en l’enunciat.

L’article 14 proclama la igualtat dels espanyols davant la llei. A més, prohibix que prevalga cap discriminació per naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Per això la primera opció és la correcta.

L’article 17.3 disposa que tota persona detinguda ha de ser informada dels seus drets i de les raons de la seua detenció, i que no pot ser obligada a declarar. La garantia opera des de la situació de detenció, també en les diligències policials. Per això la negativa està emparada constitucionalment.

La Constitució ordena a la llei que regule un procediment d’habeas corpus per a la immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. Així ho establix l’article 17.4. Les altres opcions no apareixen amb eixa funció en el material donat.

L’article 18.3 garantix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució judicial.

L’article 19 reconeix el dret a entrar i eixir lliurement d’Espanya en els termes que establisca la llei. Afig de manera expressa que este dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics. Per això la restricció plantejada seria contrària al text constitucional.

L’article 21.1 reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. A més, indica que el seu exercici no necessitarà autorització prèvia. Per això, l’exigència constitucional bàsica és la de ser pacífica i sense armes.

L’article 23.2 reconeix el dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics. Afig que això es farà amb els requisits que assenyalen les lleis. Eixa és la formulació exacta del precepte.

L’article 24.1 reconeix a totes les persones el dret a obtindre la tutela efectiva de jutges i tribunals, sense que es puga produir indefensió. Si s’impedix una defensa adequada, la situació encaixa en eixa garantia. El precepte constitucional ho formula de manera expressa.

L’article 27.4 disposa que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït, dins del dret a l’educació i de la llibertat d’ensenyament que reconeix eixe mateix article.

L’article 28.2 reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. Afig que la llei que el regule establirà les garanties necessàries per a assegurar el manteniment dels servicis essencials de la comunitat. Eixa és la garantia exigida constitucionalment.