La Constitució Espanyola de 1978: estructura i contingut. Drets i deures fonamentals, la seua garantia i suspensió. El Tribunal Constitucional. El defensor del poble. Reforma de la Constitució. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: la Generalitat. Competències. Relacions amb l’Estat i altres comunitats autònomes. Relacions amb la Unió Europea. Acció exterior. Administració local. Economia i Hisenda. Reforma de l’Estatut. Altres institucions de la Generalitat Valenciana.

La Constitució Espanyola de 1978: estructura i contingut

La Constitució de 1978 és la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol. S’obri amb un títol preliminar i es tanca amb les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final; entremig organitza el seu contingut en deu títols. La distinció clàssica que convé tindre clara per a l’examen és la que separa la part dogmàtica (els valors, els principis i els drets: títol preliminar i títol I) de la part orgànica (el repartiment i el funcionament dels poders de l’Estat: títols II a X).

L’article 1 concentra tres afirmacions que es pregunten una vegada i una altra: Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític; la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat; i la forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària art. 1. L’article 3 declara el castellà llengua espanyola oficial de l’Estat, amb el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la, i reconeix que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts art. 3.

L’article 9 tanca el títol preliminar amb el principi de subjecció dels ciutadans i dels poders públics a la Constitució, el mandat als poders públics de promoure condicions de llibertat i igualtat reals i efectives, i la garantia de la legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics art. 9.

Drets i deures fonamentals: estructura del títol I

El títol I es titula «Dels drets i deures fonamentals» i comença amb l’article 10, que situa la dignitat de la persona i els drets inviolables que li són inherents com a fonament de l’orde polític i de la pau social, i ordena interpretar les normes sobre drets fonamentals de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats ratificats per Espanya art. 10.

Dins del títol I hi ha tres nivells de protecció que convé no barrejar:

• Secció primera del capítol II (articles 15 a 29), els drets fonamentals i les llibertats públiques en sentit estricte: dret a la vida i a la integritat física i moral amb abolició de la pena de mort art. 15, llibertat ideològica i religiosa art. 16, llibertat i seguretat personal amb el límit de les setanta-dues hores de detenció preventiva art. 17, honor, intimitat, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions art. 18, llibertat d’expressió i informació veraç art. 20, participació en els assumptes públics i accés en condicions d’igualtat a les funcions i els càrrecs públics art. 23, tutela judicial efectiva art. 24, legalitat penal art. 25, educació art. 27, llibertat sindical i vaga art. 28 i dret de petició art. 29.
• Secció segona del capítol II (articles 30 a 38), drets i deures dels ciutadans: entre estos, el deure de defendre Espanya art. 30 i el deure de treballar i el dret al treball art. 35.
• Capítol III (articles 39 a 52), principis rectors de la política social i econòmica. Ací estan els dos articles que més importen a qui treballa en la sanitat pública: el règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans art. 41 i el reconeixement del dret a la protecció de la salut, amb l’encàrrec als poders públics d’organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i els serveis necessaris art. 43.

L’article 14 —que no està en cap d’eixes seccions, sinó que les precedix— proclama que els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social art. 14.

Garantia i suspensió dels drets

Les garanties estan en l’article 53. Els drets del capítol II vinculen tots els poders públics i només per llei, que ha de respectar el seu contingut essencial, pot regular-se’n l’exercici. La tutela reforçada —procediment basat en els principis de preferència i sumarietat davant els tribunals ordinaris i, si és el cas, recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional— es reserva a l’article 14 i a la secció primera del capítol II, més l’objecció de consciència de l’article 30. Els principis del capítol III informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics, però només poden al·legar-se davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposen les lleis que els despleguen art. 53.

La suspensió apareix en l’article 55: determinats drets poden suspendre’s amb caràcter general quan es declaren l’estat d’excepció o de setge, i de manera individual, amb la intervenció judicial i el control parlamentari corresponents, en investigacions de bandes armades o elements terroristes art. 55. Els estats d’alarma, excepció i setge els regula una llei orgànica; l’estat d’alarma el declara el Govern per decret acordat en Consell de Ministres per un termini màxim de quinze dies, i n’ha de donar compte al Congrés, sense l’autorització del qual no pot prorrogar-se art. 116.

El Tribunal Constitucional

Es compon de 12 membres nomenats pel Rei: quatre a proposta del Congrés per majoria de tres quints, quatre a proposta del Senat amb idèntica majoria, dos a proposta del Govern i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial. Són designats per un període de nou anys i es renoven per terceres parts cada tres art. 159. Coneix, entre altres assumptes, del recurs d’inconstitucionalitat, del recurs d’empara i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes art. 161. Estan legitimats per al recurs d’inconstitucionalitat el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i les seues assemblees; per a l’empara, tota persona natural o jurídica que invoque un interés legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal art. 162. Quan un òrgan judicial dubte de la constitucionalitat d’una norma amb rang de llei aplicable al cas, planteja la qüestió d’inconstitucionalitat art. 163.

El Defensor del Poble

És l’alt comissionat de les Corts Generals, designat per estes per a la defensa dels drets del títol I, i per a això pot supervisar l’activitat de l’Administració, i n’ha de donar compte a les Corts Generals. La seua institució es regula per llei orgànica art. 54. En la Comunitat Valenciana la figura equivalent és el Síndic de Greuges, previst en l’Estatut d’Autonomia.

La reforma de la Constitució

Hi ha dos procediments. L’ordinari exigix l’aprovació per majoria de tres quints de cada Cambra i, si ho demanen una desena part dels membres de qualsevol d’elles dins dels quinze dies següents, referèndum de ratificació art. 167. L’agreujat s’aplica a la revisió total o a la parcial que afecte el títol preliminar, la secció primera del capítol II del títol I o el títol II: exigix majoria de dos terços de cada Cambra, dissolució immediata de les Corts, ratificació per les noves Cambres, aprovació del nou text per dos terços de totes dos i referèndum obligatori art. 168. La iniciativa de reforma seguix el que preveuen els apartats 1 i 2 de l’article 87, de manera que la iniciativa popular queda exclosa art. 166. No pot iniciar-se la reforma en temps de guerra ni durant la vigència dels estats de l’article 116 art. 169.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: la Generalitat

L’Estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana: va ser aprovat per la Ley Orgánica 5/1982 i reformat en profunditat per la Ley Orgánica 1/2006. El conjunt de les institucions d’autogovern rep el nom de Generalitat, integrada per Les Corts, el president de la Generalitat i el Consell, a més de la resta d’institucions estatutàries com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el Comité Econòmic i Social.

La Llei de Govern Valencià desplega eixe esquema. El president de la Generalitat dirigix i coordina l’acció del Consell, ostenta la més alta representació de la Comunitat i l’ordinària de l’Estat en ella art. 1, i és elegit per Les Corts d’entre els seus membres: si el candidat obté majoria absoluta en primera votació resulta investit, i en una votació posterior basta la majoria simple art. 4. El Consell és l’òrgan col·legiat de govern que exercix la funció executiva i la potestat reglamentària art. 17. La responsabilitat política del Consell davant Les Corts és solidària, sense perjuí de la responsabilitat directa de cada membre per la seua gestió.

Competències, relacions i reforma de l’Estatut

El repartiment competencial partix de la mateixa Constitució: l’article 148 enumera les matèries que les comunitats autònomes poden assumir i l’article 149 reserva a l’Estat la competència exclusiva sobre una llarga llista, en la qual figuren les bases i la coordinació general de la sanitat i la legislació sobre productes farmacèutics art. 149. Sobre eixa base, la Generalitat té competència exclusiva en matèries com l’organització de les seues institucions d’autogovern i competència de desplegament legislatiu i execució en sanitat i higiene, que és el títol que sosté la Llei de salut de la Comunitat Valenciana i el mateix Sistema Valencià de Salut.

Les relacions amb la Unió Europea es basen en l’article 93 de la Constitució, que permet atribuir per llei orgànica a una organització internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució art. 93; l’acció exterior de la Generalitat s’exercix en el marc de la competència estatal sobre relacions internacionals. En matèria d’administració local, la Constitució organitza territorialment l’Estat en municipis, províncies i comunitats autònomes, tots amb autonomia per a la gestió dels seus interessos respectius art. 137, i garantix l’autonomia municipal amb ajuntaments integrats per alcaldes i regidors art. 140. En economia i hisenda, la Generalitat disposa d’autonomia financera i d’un pressupost anual aprovat per Les Corts. La reforma de l’Estatut correspon a Les Corts i requerix, a més, l’aprovació per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.

Què es pregunta d’este tema

En el qüestionari de la categoria, del temari general ixen només 3 preguntes de les 50 del torn lliure, i solen ser literals: números (12 membres del Tribunal Constitucional, 50 diputats, 15 dies d’estat d’alarma, 72 hores de detenció), ubicació exacta d’un dret (secció primera del capítol II o principi rector?) i noms d’institucions. Val la pena memoritzar l’article 43 —la protecció de la salut— perquè és el fonament constitucional de tota la resta que s’estudia en esta oposició.