Test del tema 1 · Tècnic/a en cures auxiliars d’infermeria

L’article 1.1 establix que Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La jerarquia, la legalitat i la publicitat són principis garantits per l’article 9.3, no valors superiors.

L’article 1.2 disposa que la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. L’apartat 3 afig que la forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

L’article 3.1 declara el castellà llengua espanyola oficial de l’Estat, amb el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la, i l’article 3.2 afig que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. La riquesa de les modalitats lingüístiques és objecte d’especial respecte i protecció.

L’article 9.3 garantix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics. La irretroactivitat és la regla, no la retroactivitat.

L’article 10.2 ordena interpretar les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya. L’apartat 1 situa la dignitat de la persona com a fonament de l’orde polític i de la pau social.

L’article 14 disposa que els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. L’enumeració acaba amb una clàusula oberta, de manera que no és una llista tancada.

L’article 15 reconeix el dret a la vida i a la integritat física i moral, prohibix la tortura i les penes o els tractes inhumans o degradants i declara abolida la pena de mort, llevat del que puguen disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Eixa excepció militar és l’única prevista en el text constitucional.

L’article 16.2 disposa que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seua ideologia, religió o creences. L’apartat 1 garantix la llibertat ideològica, religiosa i de culte amb l’únic límit del manteniment de l’orde públic protegit per la llei, i l’apartat 3 aclarix que cap confessió tindrà caràcter estatal.

L’article 17.2 assenyala que la detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a les investigacions i, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dues hores el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.

L’article 18.2 declara inviolable el domicili i precisa que cap entrada o registre podrà fer-s’hi sense consentiment del titular o resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant. El mateix article garantix l’honor, la intimitat personal i familiar, la pròpia imatge i el secret de les comunicacions.

L’article 20.5 disposa que només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial. El mateix article reconeix la llibertat d’expressió, la producció literària i científica, la llibertat de càtedra i el dret a comunicar o rebre informació veraç.

L’article 23.1 reconeix el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. L’apartat 2 afig el dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i els càrrecs públics.

L’article 24.1 reconeix a totes les persones el dret a obtindre la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas puga produir-se indefensió. L’apartat 2 afig les garanties del procés, entre elles la presumpció d’innocència.

L’article 25.2 disposa que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. L’apartat 1 arreplega el principi de legalitat penal i sancionadora.

L’article 27.4 establix que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. El mateix article reconeix el dret a l’educació, la llibertat d’ensenyament i el dret dels pares que els seus fills reben la formació religiosa i moral d’acord amb les seues conviccions.

L’article 28.2 reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos i es remet a la llei que en regule l’exercici, que establirà les garanties necessàries per a assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Per això en els centres sanitaris es fixen serveis mínims.

L’article 29.1 reconeix a tots els espanyols el dret de petició individual i col·lectiva, per escrit, en la forma i amb els efectes que determine la llei. Els membres de les Forces o Instituts armats només poden exercir-lo individualment.

L’article 35.1 disposa que tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient, sense discriminació per raó de sexe. L’apartat 2 remet a la llei l’estatut dels treballadors.

L’article 41 obliga els poders públics a mantindre un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garantisca l’assistència i les prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació, i afig que l’assistència i les prestacions complementàries seran lliures.

L’article 43.2 establix que competix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i els serveis necessaris, i que la llei establirà els drets i deures de tots respecte d’això. L’apartat 3 afig el foment de l’educació sanitària, l’educació física i l’esport.

L’article 53.3 disposa que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el capítol tercer informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics, i que només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposen les lleis que els despleguen.

L’article 53.2 permet demanar la tutela de les llibertats i els drets reconeguts en l’article 14 i en la secció primera del capítol II davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, si és el cas, a través del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, aplicable també a l’objecció de consciència de l’article 30.

L’article 54 remet a una llei orgànica la regulació de la institució del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per estes per a la defensa dels drets compresos en el títol I, i pot supervisar l’activitat de l’Administració i donar-ne compte a les Corts Generals.

L’article 55.1 permet suspendre determinats drets, entre ells la llibertat personal, la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions, quan s’acorde la declaració de l’estat d’excepció o de setge. L’estat d’alarma no habilita eixa suspensió general de drets.

L’article 56.1 disposa que el Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i assumix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals. La seua persona és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.

L’article 66.1 establix que les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Exercixen la potestat legislativa de l’Estat, aproven els seus pressuposts i controlen l’acció del Govern.

L’article 68.1 disposa que el Congrés es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en els termes que establisca la llei. La circumscripció electoral és la província.

L’article 69.2 establix que en cada província s’elegiran quatre senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El Senat és la Cambra de representació territorial i en les províncies insulars el règim és diferent.

L’article 87.1 atribuïx la iniciativa legislativa al Govern, al Congrés i al Senat. Les assemblees de les comunitats autònomes poden sol·licitar del Govern l’adopció d’un projecte de llei o remetre una proposició de llei a la Mesa del Congrés, i una llei orgànica regula la iniciativa popular.

L’article 93 disposa que mitjançant llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribuïsca a una organització o institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. És el precepte que va servir de base a la integració d’Espanya en les Comunitats Europees.

L’article 103.1 establix que l’Administració Pública servix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al Dret.

L’article 116.2 disposa que l’estat d’alarma serà declarat pel Govern mitjançant decret acordat en Consell de Ministres per un termini màxim de quinze dies, i se n’ha de donar compte al Congrés dels Diputats, sense l’autorització del qual no podrà ser prorrogat.

L’article 137 organitza territorialment l’Estat en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen, i afig que totes estes entitats gaudixen d’autonomia per a la gestió dels seus interessos respectius.

L’article 159.1 establix que el Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei: quatre a proposta del Congrés per majoria de tres quints, quatre a proposta del Senat amb idèntica majoria, dos a proposta del Govern i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.

L’article 162.1.a legitima per al recurs d’inconstitucionalitat el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si és el cas, les seues assemblees. La legitimació oberta a qualsevol persona amb interés legítim correspon al recurs d’empara.

L’article 168 imposa el procediment agreujat: aprovació del principi per majoria de dos terços de cada Cambra, dissolució immediata de les Corts, ratificació per les noves Cambres, aprovació del nou text per majoria de dos terços de totes dos i sotmetiment a referèndum per a la seua ratificació.

L’article 169 impedix iniciar la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d’algun dels estats previstos en l’article 116, això és, alarma, excepció i setge.

La Llei de Govern Valencià atribuïx al President de la Generalitat, que ho és també del Consell, la direcció i la coordinació de l’acció del Consell, la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l’Estat en la Comunitat.

Conforme a la Llei de Govern Valencià, resulta elegit President de la Generalitat el candidat que haja obtingut la majoria absoluta en la primera votació; si cap no l’aconseguix, es procedix a una segona votació en la qual basta la majoria simple.